Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Comarca | Pla d'Urgell | ||||
Capital de | |||||
Capital | Mollerussa | ||||
Població humana | |||||
Població | 15.544 (2024) (2.195,48 hab./km²) | ||||
Llars | 6.120 (2024) | ||||
Gentilici | Mollerussenc, mollerussenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 7,08 km² | ||||
Altitud | 250 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Batlle | Marc Solsona i Aixalà (2010–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25230 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25137 | ||||
Codi IDESCAT | 251370 | ||||
Lloc web | mollerussa.cat |
Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.
El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa té una superfície de 7,08 km² i una població de 15.301 habitants (2023). És el municipi amb més densitat de població de la província de Lleida. La ciutat està comunicada per l'autovia A2 i té una estació de la línia de ferrocarril Lleida-Manresa.
El patró de Mollerussa és Sant Isidori màrtir de Quios, anomenat a la població Sant Isidori (Els catòlics celebren la festa el 15 de maig i els ortodoxos el 14 del mateix mes). La Festa Major se celebrava fins a l'any 1974, el dia 15 de maig, però es va acordar que se celebrés el tercer divendres i dissabte del mes de maig, passat el 15 d'aquest més.[1]
L'esdeveniment més conegut és el Concurs dels vestits de paper, on diferents modistes i dissenyadors (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets de paper) en una "passarel·la" que se celebra al teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llúcia.
També és molt important la fira de Sant Josep - una de les més importants de Catalunya del seu ram- especialitzada en maquinària agrícola, la qual és una evolució de les antigues fires de bestiar.