Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Monarquia de Juliol

Royaume de France
Regne de França

1830 – 1848
de}}}França de}}}França
Bandera Escut
Himne nacional: La Parisienne
Ubicació de FrançaEl Regne de França l'any 1839.
Informació
CapitalParís
48° 49′ N, 2° 29′ E / 48.817°N,2.483°E / 48.817; 2.483
Idioma oficialFrancès
MonedaFranc
Període històric
Revolucions liberals
Revolució de 183026 de juliol de 1830
Revolució de 184824 de febrer de 1848
Política
Forma de governMonarquia constitucional
Rei dels francesos
 • 1830-1848:Lluís Felip I de França
LegislaturaParlament
 - Cambra altaCambra dels Nobles
 - Cambra baixaAssemblea de Diputats
Història de França
Edat antiga
Prehistòria
Gàl·lia
Gàl·lia romana (50 aC – 486 dC)
Els Francs
Edat mitjana
Merovingis (481 – 751)
Carolingis (751 – 987)
Capets (987 – 1328)
Valois (1328 – 1498)
Edat moderna
Valois-Orléans (1498 – 1515)
Valois-Angulema (1515 – 1589)
Casa de Borbó (1589 – 1792)
Revolució Francesa (1789 – 1799)
Segle XIX
Primera República (1792 – 1804)
Convenció Nacional (1792 – 1795)
Directori francès (1795 – 1799)
Consolat francès (1799 – 1804)
Primer Imperi (1804 – 1814)
Restauració (1814 – 1830)
Revolució de Juliol (1830)
Monarquia de Juliol (1830-1848)
Revolució de 1848
Segona República (1848 – 1852)
Segon Imperi (1852 – 1870)
Tercera República (1870 – 1940)
Comuna de París (1871)
Segle XX
Govern de Vichy (1940 – 1944)
Govern provisional (1944–1946)
Quarta República (1946 – 1958)
Cinquena República (1958 – present)
Cronologia

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic. L'agitació social es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica – que va obtenir la independència del Regne Unit dels Països Baixos –, Alemanya i Itàlia – on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador –, Polònia i l'Imperi Austríac. Els partidaris del rei, Louis-Philippe en francès, eren anomenats philippards.

Les potències absolutistes de la Santa Aliança van aconseguir reconduir el procés revolucionari sense perdre poder, fins a la següent revolució, la del 1848. Anglaterra no participa del procés revolucionari, ja que té una monarquia parlamentària, tot i que contempla l'aparició del moviment obrer i el moviment polític de reivindicació de l'extensió del sufragi anomenat cartisme.

Es considera com una de les anomenades revolucions burgeses o revolucions liberals, continuació de la Revolució de 1820, originada a Espanya, i que tindrà continuïtat al seu torn amb la Revolució de 1848.


Previous Page Next Page