Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Mont Kenya
| |||||
| Tipus | muntanya Categoria II de la UICN: Parc Nacional  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Gran Vall del Rift Els Set Segons Cims | ||||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Rift d'Àfrica Oriental | ||||
| Localització | |||||
| Continent | Àfrica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kenya | ||||
| Localització | Centre de Kenya, a tocar de la Vall del Rift | ||||
| |||||
| Serralada | Kilimanjaro | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 5.199 m | ||||
| Prominència | 3.825 m | ||||
| Isolament | 323 km | ||||
| Punt més alt | Batian (5.199 m ) | ||||
| Material | sienita | ||||
Reserva de la biosfera  | |||||
| Identificador | Entrada: unesco.org… | ||||
| Història | |||||
| Cronologia | |||||
| setembre 1899 | primer ascens | ||||
| Lloc web | mountkenya.org | ||||
El mont Kenya és la muntanya més alta de Kenya, i la segona més alta de l'Àfrica rere el Kilimanjaro i per sobre el mont Stanley. Els pics més alts de la muntanya són el Batian (5.199 m), el Nelion (5.188 m) i el Lenana (4.985 m). Està situat al centre de Kenya, just al sud de l'equador, al voltant de 150 km al nord-est de Nairobi.[1][2]
La muntanya és un volcà isolat i extingit, que va entrar en erupció per darrer cop fa de 2,6 a 3,1 milions d'anys.[3]
Als seus vessants[4][5] s'hi troben diferents i variats biomes; les zones més baixes són de bosc sec, que canvien a bosc de muntanya de ginebrons i podocarpus al voltant dels 2.000 m, amb un cinturó de canya americana als 2.500 m, que canvia a un bosc superior d'arbres petis recoberts de molsa i líquens. Al voltant dels 3.500 m existeix una zona afroalpina, amb unes roques característiques i gegantines. Repartides al llarg dels set cims que formen la muntanya es troben dotze petites glaceres que estan reculant en extensió des de l'any 1850 i poden desaparèixer el 2050.[6] Els vessants boscosos són una font important d'aigua per a bona part de Kenya.[7]
L'àrea dels voltants de la muntanya es troba protegida perquè té l'estatus de parc nacional. El Parc Nacional i el bosc natural del mont Kenya han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El poble kikuyu ha cregut tradicionalment que Ngai, l'ésser suprem, viu al mont Kenya, anomenat per ells Kirinyaga.
El missioner Johann Ludwig Krapf juntament amb Johannes Rebmann van ser els primers europeus que van reportar l'avistament del mont Kenya, l'any 1849.[8] La primera ascensió documentada va ser la feta per Halford John Mackinder, C. Ollier i J. Brocherel, el 13 de setembre de 1899. El cim més alt (Batian) és d'una dificultat tècnica elevada en l'escalada. Per contra, la clàssica ruta del Diamond Couloir és de dificultat moderada. El cim Nelion va ser escalat per primer cop per Eric Shipton l'any 1929, i Shipton i Bill Tilman van completar la travessa de la carena entre els dos pics més alts. El Point Lenana, de 4.985 metres, es pot fer caminant. El mont Kenya s'escala millor al gener o febrer per la cara sud, i a l'agost o setembre per la cara nord.
- ↑ «Where is Mount Kenya Located?». WorldAtlas, 08-06-2018.
- ↑ Rough Guide. Mapa del món [mapa], 9 edició, 1:900,000, Rough Guide Map. Cartografia de World Mapping Project. ISBN 1-84353-359-6.
- ↑ Philippe Nonnotte. «Étude volcano-tectonique de la zone de divergence Nord-Tanzanienne (terminaison sud du rift kenyan) – Caractérisation pétrologique et géochimique du volcanisme récent (8 Ma – Actuel) et du manteau source – Contraintes de mise en place thèse de doctorat de l'université de Bretagne occidentale, spécialité : géosciences marines».
- ↑ Gregory, J. W. Quarterly Journal of the Geological Society, 50, 1–4, 1894, pàg. 515–530. DOI: 10.1144/GSL.JGS.1894.050.01-04.36.
- ↑ Baker, B. H.. Geology of the Mount Kenya area. Nairobi: Geological Survey of Kenya, 1967.
- ↑ TravelMedals. «Mount Kenya Summit Challenge!» (en anglès americà). Travel Medals, 26-01-2020. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Gichuki, Francis Ndegwa «Còpia arxivada» (subscription required). Ambio, 28, 5, 8-1999, pàg. 430–435. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2005 [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ Time Atlas of great explorations; ISBN 0-7230-0344-0
Previous Page Next Page
