Montesa Enduro

Enduro

La Montesa Enduro H7 360 de fàbrica de 1983
Classe	Enduro
Fabricant	Montesa
Producció	1974-1987
Relacionades	Cappra, Cota 74/123
Configuració
Motor	Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Transmissió	Per cadena
Suspensió	Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens	Tambor (dv i dr)
Cronologia
← King Scorpion (1970)

La Montesa Enduro fou un model de motocicleta fabricat per Montesa entre 1974^[1] i 1987,^{[his 1]} dissenyat específicament per a la pràctica de l'enduro (modalitat anomenada a l'època "Tot Terreny"). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades -des dels 75 fins als 360 cc-, totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Pel que fa al bastidor, fou de bressol simple fins a la versió 250 H de 1976 i passà al doble bressol d'ençà de la 125 H de 1977.

Va ser el primer model estrictament de Tot Terreny que fabricà Montesa (les anteriors Texas de 1966 i King Scorpion de 1970 no passaven de ser meres motos polivalents, a mig camí del turime i el trail) i durant anys fou un dels tres pilars comercials de la marca, juntament amb la Cota de trial i la Cappra de motocròs. De fet, l'Enduro era una extrapolació de la Cappra adaptada a les normatives vigents d'homologació per tal de poder circular per carretera i competir en proves de Tot Terreny.^[2] Cal dir que la seva denominació comercial, «Enduro» (compartida amb el model homònim d'OSSA i adoptada per tots dos fabricants dels EUA), s'avançava a l'època i no fou fins a començaments de la dècada de 1980 que aquest nom es generalitzà arreu del món com a designació d'aquesta disciplina motociclista (fins aleshores, l'enduro es coneixia com a Regolarità, Endurance, Todo Terreno i altres denominacions en funció dels països).

En el vessant esportiu, malgrat que mai ningú no guanyà amb aquesta motocicleta cap de les dues principals competicions d'enduro d'aleshores (el Campionat d'Europa i els International Six Days Trial o ISDT, actualment anomenats ISDE), sí que s'hi aconseguiren diverses medalles d'or als ISDT. Pilots com ara Josep Maria Bubú Casanovas,^[3] Joan Bellsolà^[4] o Josep Maria Sucarrats en foren els primers usuaris de renom, però fou amb l'entrada de Carles Mas a l'equip oficial de Montesa quan es produí l'eclosió definitiva d'aquest model: als comandaments d'una Montesa Enduro, Mas va dominar el Campionat d'Espanya durant anys^[5][6] tot acumulant-ne 7 títols consecutius, a més d'haver format part de l'equip estatal que quedà subcampió mundial per equips als ISDE de la Cerdanya el 1985.^[7]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «his» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="his"/> corresponent.