Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Morir a trenta anys
| Mourir à 30 ans | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Romain Goupil |
| Protagonistes | |
| Producció | Marin Karmitz  |
| Guió | Romain Goupil |
| Música | Georges Bizet, Gioacchino Rossini i Wolfgang Amadeus Mozart |
| Fotografia | Jean-César Chiabaut, Sophie Goupil, Renan Pollès |
| Muntatge | Françoise Prenant |
| Productora | MK2 Productions |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1982 |
| Durada | 95 min. |
| Idioma original | Francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre i en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental, política |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
       
| |
Morir a trenta anys (títol original: Mourir à trente ans) és una pel·lícula francesa en blanc i negre de 1982 rodada i dirigida per Romain Goupil, que va guanyar la Càmera d'Or i Premi de la Joventut al Festival Internacional de Cinema de Canes, i el César a la millor primera pel·lícula. Ha estat doblada al català.[1]
La pel·lícula és un documental biogràfic en blanc i negre sobre Michel Recanati, un dirigent militant durant el maig del 1968 a París.
Explica la història de dos amics a través dels grups d'ala esquerra a París entre 1966 i 1978 quan Michel es va perdre i més tard és descobert que va cometre suïcidi. És un conte personal així com una introspecció de profunditat a l'escena política de França durant aquells anys. També documenta la història del Comité d'action lycéen (CAL) i la LCR Lliga Comunista Revolucionària.[2]
- ↑ esadir.cat. Morir a trenta anys. esadir.cat.
- ↑ «Mourir à trente ans». The New York Times.
Previous Page Next Page
