Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Muralla Aureliana

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Muralla Aureliana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimAurelià Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMuralla, jaciment arqueològic, immoble i muralla urbana Modifica el valor a Wikidata
Construcció271 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Materialformigó i maó Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 52′ 24″ N, 12° 29′ 56″ E / 41.87329°N,12.49896°E / 41.87329; 12.49896
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Ocupantantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Muralla Aureliana (perímetre)

La muralla Aureliana (en italià Mura Aureliane) és una construcció militar de caràcter defensiu construïda a la ciutat de Roma per l'emperador Aurelià i continuada per l'emperador Marc Aureli Probe. Es va construir de l'any 271 a 275. Van substituir l'antiga Muralla Serviana construïda al segle iv aC, i van incloure els barris nous de Roma. Tenia una longitud original de 19 quilòmetres, en l'actualitat se'n conserven 12,5.[1] Va ser construït per a defensar Roma de les invasions bàrbares, que van començar a partir de l'any 271.[2]

Tram de la muralla vora la porta de San Sebastiano, amb el camí de ronda inferior cobert

Les muralles tancaven els set turons de Roma més el Camp de Mart i, a la riba dreta del Tíber, el barri del Trastevere. Les ribes del riu dins dels límits de la ciutat sembla que no es van fortificar, però estaven fortificades en tota la llargada del Camp de Mart. El cercle complet envoltava una superfície de 1400 hectàrees. Les parets tenien 3,5 m de gruix i 8 m d'alçada, amb una torre quadrangular cada 100 peus romans (29,6 m). Van ser remodelades al segle v, en què van doblar l'alçada (que va arribar fins a 16 m), per ordre del general Flavi Estilicó, home fort de l'imperi en època d'Honori. Tenien forma d'hexàgon i s'hi emplaçaven 382 torres, 7.020 merlets, 18 portes principals, 5 poternes, 116 latrines i 2.066 finestres exteriors.[3]

  1. Alphonse Balleydier. Historia de la revolución de Roma: Cuadro religioso, político y militar de los años 1846, 47, 48, 49 y 50 en Italia. Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1856, p. 1– [Consulta: 18 gener 2011]. 
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :0
  3. Claritge, Amanda (et al.). Rome: An Oxford Archaeological Guide. Oxford: Oxford University Press, 1998, p. 24, 59, 332-335. ISBN 9780192880031. 

Previous Page Next Page