Substància química | tipus d'entitat química ![]() |
---|---|
Massa molecular | 665,305 Da ![]() |
Trobat en el tàxon | |
Rol | antibiòtic, agent antiinfecciós local, antifúngic i medicament essencial ![]() |
Estructura química | |
Fórmula química | C₃₃H₄₇NO₁₃ ![]() |
![]() | |
SMILES canònic | |
SMILES isomèric | |
Identificador InChI | Model 3D ![]() |
La natamicina, també coneguda a com a pimaricina, és un antifúngic produït per diverses espècies del gènere Streptomyces com Streptomyces natalensis, Streptomyces gilvosporeus, Streptomyces lydicus i Stretomyces chattanoogensis.[1] S'utilitza per tractar infeccions fúngiques properes a l'ull[2] i com a conservant en la indústria alimentària. Està inclosa a la llista d'additius de la Unió Europea amb el número E-235.[3]
La primera espècie aïllada productora de natamicina va ser Streptomyces natalensis a la província de Natal (Sud-àfrica) el 1955.[3][4] Originalment es va anomenar pimaricina en honor de Pietermaritzburg (Natal), ciutat on es va obtenir la mostra pel cultiu de Streptomyces natalensis. Posteriorment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va ordenar que els antibiòtics produïts per Streptomyces acabessin amb el sufix -micina. El nom de natamicina també es relaciona amb el nom de la seva espècie productora, S. natalensis.[5]
Aquest metabòlit secundari s'utilitza des de 1967 a la indústria alimentària per prevenir la contaminació per fongs en determinats aliments. Inicialment, es va utilitzar com a tractament extern en formatges per prevenir la contaminació fúngica i posteriorment la seva utilització com a bioconservant s'ha diversificat en diferents països.[1][4][6]