Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Natamicina

Infotaula de compost químicNatamicina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular665,305 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolantibiòtic, agent antiinfecciós local, antifúngic i medicament essencial Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₃₃H₄₇NO₁₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1CC=CC=CC=CC=CC(CC2C(C(CC(O2)(CC(CC3C(O3)C=CC(=O)O1)O)O)O)C(=O)O)OC4C(C(C(C(O4)C)O)N)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C[C@@H]1C/C=C/C=C/C=C/C=C/[C@@H](C[C@H]2[C@@H]([C@H](C[C@](O2)(C[C@H](C[C@@H]3[C@H](O3)/C=C/C(=O)O1)O)O)O)C(=O)O)O[C@H]4[C@H]([C@H]([C@@H]([C@H](O4)C)O)N)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La natamicina, també coneguda a com a pimaricina, és un antifúngic produït per diverses espècies del gènere Streptomyces com Streptomyces natalensis, Streptomyces gilvosporeus, Streptomyces lydicus i Stretomyces chattanoogensis.[1] S'utilitza per tractar infeccions fúngiques properes a l'ull[2] i com a conservant en la indústria alimentària. Està inclosa a la llista d'additius de la Unió Europea amb el número E-235.[3]

La primera espècie aïllada productora de natamicina va ser Streptomyces natalensis a la província de Natal (Sud-àfrica) el 1955.[3][4] Originalment es va anomenar pimaricina en honor de Pietermaritzburg (Natal), ciutat on es va obtenir la mostra pel cultiu de Streptomyces natalensis. Posteriorment, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va ordenar que els antibiòtics produïts per Streptomyces acabessin amb el sufix -micina. El nom de natamicina també es relaciona amb el nom de la seva espècie productora, S. natalensis.[5]

Aquest metabòlit secundari s'utilitza des de 1967 a la indústria alimentària per prevenir la contaminació per fongs en determinats aliments. Inicialment, es va utilitzar com a tractament extern en formatges per prevenir la contaminació fúngica i posteriorment la seva utilització com a bioconservant s'ha diversificat en diferents països.[1][4][6]

  1. 1,0 1,1 Aparicio, Jesús F.; Barreales, Eva G.; Payero, Tamara D.; Vicente, Cláudia M.; de Pedro, Antonio «Biotechnological production and application of the antibiotic pimaricin: biosynthesis and its regulation» (en anglès). Applied Microbiology and Biotechnology, 100, 1, 1-2016, pàg. 61–78. DOI: 10.1007/s00253-015-7077-0. ISSN: 0175-7598. PMC: PMC4700089. PMID: 26512010.
  2. «Natamycin Monograph for Professionals». [Consulta: 12 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Larry Branen, Alfred. Food Additives. Second Edition. Nova York: Marcel Dekker, 2002, p. 938. ISBN 9780824793432. 
  4. 4,0 4,1 Stark, J. Natamycin: an effective fungicide for food and beverages (en anglès). Elsevier, 2003, p. 82–97. DOI 10.1533/9781855737037.82. ISBN 978-1-85573-669-6. 
  5. «The origins of natamycin». Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 12 abril 2020].
  6. Yusuf, Mohd. Natural Antimicrobial Agents for Food Biopreservation (en anglès). Elsevier, 2018, p. 409–438. DOI 10.1016/b978-0-12-811516-9.00012-9. ISBN 978-0-12-811516-9. 

Previous Page Next Page






ناتاميسين Arabic ناتامایسین AZB Натаміцын BE-X-OLD Натамицин Bulgarian Natamycin Czech Natamycin CY Natamycin German Natamycin English Natamicina Spanish ناتامایسین FA

Responsive image

Responsive image