Nepotisme

El nepotisme és el fenomen d'atorgar beneficis des d'una posició de poder a parents, sigui per proporcionar béns, càrrecs o prebendes i altres avantatges,^[1] sovint sense tenir en compte les seves capacitats i el seu valor personal.^[2] Prové de l'àmbit de l'administració papal de l'Església catòlica,^[1] però el mot es va generalitzar per a qualsevol abús de poder a favor de familiars o amics.^[3] Quan el favoritisme toca amics, es parla també d'amiguisme.^[4]

El judici de valor o la condemna moral d'aquesta pràctica difereix d'una societat a l'altre. Als governs de França i Espanya, per exemple, ministres i diputats, que solen atorgar llocs de treball, ficticis o reals, a la parella i altres familiars.^[5] En canvi, a Dinamarca és impensable que el fill o germà d'un alt càrrec treballi al govern.^[6]

El nepotisme sembla de tots els temps, però és emblemàtic de la ideologia de classe de la noblesa tradicional del segle xx, que l'enmarca, junt amb el proteccionisme familiar, l'idealhonestedat, l'amor a la pàtria i a la terra i una religiositat tradicional.^[7]

És una pràctica habitual en negocis familiars^[8] i en monarquies. En canvi, en sistemes definits com a meritocràtics, és a dir, que diiuen que valoren la competència professional per damunt d'amics de confiança, matrimonis i vincles de sang, el nepotisme oficialment és vilipendiat com corrupció, que pot anar junts amb suborn i clientelisme.