Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Nomograma

El gràfic o carta de Smith mostra la relació existent entre la impedància d'una línia de transmissió electromagnètica i la seva longitud

Un nomograma és un instrument gràfic de càlcul, un diagrama bidimensional que permet el còmput gràfic i aproximat d'una funció de qualsevol nombre de variables.[1] En la seva concepció més general, el nomograma representa simultàniament el conjunt de les equacions que defineixen determinat problema i la diferència global de les seves solucions. El seu nom li fou donat pel matemàtic i enginyer francès Philbert Maurice d'Ocagne, qui va fundar la nomografia en un tractat de 1899.

Es tracta d'un instrument de càlcul analògic, com ho és el regle de càlcul, per a utilitzar segments continus de línies per a representar els valors numèrics discrets que poden assumir les variables. Conseqüència d'això és que la seva precisió sigui limitada, venint determinada pel detall amb què es puguin fer, reproduir, alinear i percebre les marques o punts concrets que constitueixen les escales de valors corresponents. Els nomogrames solien utilitzar, en casos en què l'obtenció d'una resposta exacta era impossible o molt inconvenient (càlculs d'enginyeria complicats que hagin de realitzar-se en campanya o a peu d'obra, situacions repetitives amb lleugera modificació dels valors de les variables, etc.), mentre que l'obtenció d'una solució aproximada era suficient i molt desitjable.

  1. Caso Neira, Alfredo. Técnicas de medición del trabajo (en castellà). FC Editorial, 2006, p.38. ISBN 8496169898. 

Previous Page Next Page






Nomoqram AZ Намаграма BE Nomogram Czech Nomogram Danish Nomogramm German Nomogram English Abako (grafikaĵo) EO Nomograma Spanish Nomograma EU نوموگرام FA

Responsive image

Responsive image