Malaltia objecte | trastorn bipolar, trastorn esquizofreniforme, esquizofrènia, demència, trastorn mental, trastorn de l'estat d'ànim, psicosi, insomni, trastorn obsessivocompulsiu, ansietat, trastorn esquizoafectiu, trastorn d'ansietat i trastorn de son-vigília |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | antipsicòtic atípic i compost heterocíclic |
Codi ATC | N05AH03 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C17H20N4S |
Massa molecular | 312,1409 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 132539-06-1 |
PubChem (SID) | 135398745 |
IUPHAR/BPS | 47 |
DrugBank | DB00334 |
ChemSpider | 10442212 |
UNII | N7U69T4SZR |
KEGG | C07322 i D00454 |
ChEBI | 7735 |
ChEMBL | CHEMBL715 |
AEPQ | 100.125.320 |
L'olanzapina és un antipsicòtic atípic que s'utilitza principalment per tractar l'esquizofrènia i el trastorn bipolar.[1] Per a l'esquizofrènia, es pot utilitzar tant per a la malaltia de nova aparició com per al manteniment a llarg termini.[1] Es pren per via oral o per injecció intramuscular.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen augment de pes, trastorns del moviment, marejos, sensació de cansament, restrenyiment i boca seca.[1] Altres efectes secundaris inclouen pressió arterial baixa en posar-se dret, reaccions al·lèrgiques, síndrome neurolèptica maligna, sucre en la sang elevat, convulsions, ginecomàstia, disfunció erèctil i discinèsia tardana.[1] En persones grans amb demència, el seu ús augmenta el risc de mort.[1] L'ús en la part posterior de l'embaràs pot provocar un trastorn del moviment del nadó durant un temps després del naixement.[1] Encara que no està del tot clar com funciona, bloqueja els receptors de dopamina i serotonina.[1]
L'olanzapina va ser patentada el 1991 i aprovada per a ús mèdic als Estats Units el 1996.[1][2] Està comercialitzada a Espanya com a EFG, Zyprexa, Zolafren, Arenbil, Zalasta.[3]