Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Ontario
|
Per a altres significats, vegeu «Ontario (desambiguació)». |
| |||||
| Tipus | província del Canadà  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lema | «Ut incepit fidelis sic permanet» | ||||
| Epònim | llac Ontario | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Capital | Toronto | ||||
| Separat de | Província Unida del Canadà | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 14.223.942 (2021) (13,21 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | anglès | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.076.395 km² | ||||
| Aigua | 14 % | ||||
| Banyat per | badia de Hudson i Grans Llacs d'Amèrica del Nord | ||||
| Punt més alt | Ishpatina Ridge (693 m) | ||||
| Punt més baix | badia de Hudson (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1r juliol 1867 | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | democràcia parlamentària | ||||
| Òrgan executiu | Govern d'Ontàrio | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament d'Ontàrio , | ||||
| • Monarca | Carles III del Regne Unit | ||||
| • Primer ministre | Doug Ford (2018–) | ||||
| PIB nominal | 851.176.000.000 C$ (2020) | ||||
| Moneda | dòlar canadenc | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | K, L, M, N i P | ||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | CA-ON | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Jiangsu (1985–) | ||||
| Lloc web | ontario.ca | ||||
| |||||
Ontario és una de les deu províncies del Canadà. És la més poblada del país, amb més de 12 milions d'habitants, que representen el 39 % de la població total.
En aquesta província hi ha tant la ciutat canadenca més gran, Toronto, que n'és la capital, com Ottawa, la capital del país. També és la segona província més gran del Canadà pel que fa a extensió, per sota del Quebec.[1] La regió sud d'Ontario és el punt més meridional de tot el país.
La principal font d'ingressos d'Ontario és la indústria. El valor dels productes industrials produïts a Ontario és més alt que la suma del valor total dels productes industrials fabricats a totes les altres províncies i territoris del Canadà. La força de la indústria manufacturera li va valdre el sobrenom de manufacturing heartland of Canada (cor industrial del Canadà).[2] La província destaca principalment per la forta indústria automobilística,[2] la més competitiva de tot el continent americà, a excepció de l'estat nord-americà de Michigan. Altres fonts importants d'ingressos són el turisme i la prestació de serveis financers i immobiliaris.
La denominació d'aquesta província prové del llac homònim, l'Ontario, nom donat pels iroquesos i que significa "llac bell" o "aigües brillants".[2] Ontario va ser colonitzat inicialment pels francesos, i va passar a formar part de la colònia francesa del Canadà, una de les províncies colonials de Nova França, que llavors incloïa la regió sud de les actuals províncies canadenques d'Ontario i de Quebec.
El 1763, el Regne Unit va annexionar el Canadà. En tres dècades, els anglòfons es van convertir en majoria al sud-oest de la colònia, motiu pel qual el Regne Unit va decidir dividir-la en dues el 1791. Aquests dos territoris es van tornar a reunir el 1840 en una única província del Canadà. Amb la formació del Domini del Canadà, l'1 de juliol de 1867, aquesta província va ser definitivament separada en dues, les actuals Ontario i Quebec. En els seus inicis una potència agrària, Ontario va passar a ser un gran centre industrial al començament del segle xx, i es va convertir en el principal centre econòmic del país durant les dècades de 1960 i de 1970.
- ↑ Land and freshwater area, by province and territory Arxivat 2007-02-10 a Wayback Machine. - Statistics Canada, 2 de enero de 2005
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Article "Ontario" Arxivat 2006-11-15 a Wayback Machine. - World Book, Encyclopedia for learning resources
Previous Page Next Page
