Oscar Wilde |
|
Naixement | (en) Oscar Fingal O’Flahertie Wills Wilde 16 octubre 1854 Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
---|
Mort | 30 novembre 1900 (46 anys) París |
---|
Causa de mort | meningitis |
---|
Sepultura | Cementiri de Bagneux (1900–1909) Cementiri de Père-Lachaise, 89 (1900–) 48° 51′ 43″ N, 2° 23′ 53″ E / 48.86189°N,2.39814°E / 48.86189; 2.39814 tomba d'Oscar Wilde |
---|
Religió | Catòlic romà |
---|
Formació | Magdalen College Trinity College, Dublin |
---|
|
Camp de treball | Ficció, activitat literària, forma dramàtica, prosa, assaig i estètica |
---|
Lloc de treball | Anglaterra |
---|
Ocupació | poeta, prosista, autor, periodista d'opinió, assagista, fabulista, escriptor, escriptor de literatura infantil, dramaturg, novel·lista, escriptor de contes, periodista, llibretista |
---|
Període | Època victoriana |
---|
Activitat | 1878 - 1900 |
---|
Gènere | Comèdia, literatura gòtica, poesia, drama, tragèdia, conte de fades, poesia narrativa, conte i assaig |
---|
Moviment | Esteticisme i decadentisme |
---|
Nom de ploma | С.3.3. Sebastian Melmoth |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Constance Lloyd (1884–valor desconegut) |
---|
Parella | Lord Alfred Douglas |
---|
Fills | Cyril Holland () Constance Lloyd Vyvyan Holland () Constance Lloyd |
---|
Pares | William Wilde i Jane Wilde |
---|
Germans | Willie Wilde Isola Francesca Emily Wilde |
---|
Condemnat per | indecència pública (1895) → (treballs forçats) |
---|
|
|
3 desembre 1900 | funeral (abadia de Saint-Germain-des-Prés)
|
|
|
|
Signatura |
|
Lloc web | cmgww.com… |
---|
|
Oscar Fingal O'Fflahertie Wills Wilde,[1] més conegut com Oscar Wilde, (Dublín,[1] Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda[2] 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) va ser un poeta, novel·lista i dramaturg irlandès en llengua anglesa.[3] Després d’escriure en diferents formes al llarg de la dècada de 1880, es va convertir en un dels dramaturgs més populars de Londres a principis de la dècada de 1890. Se’l recorda sobretot pels seus epigrames i obres de teatre, per la seva novel·la El retrat de Dorian Gray, i per les circumstàncies de la seva condemna per "indecència greu" pels seus actes homosexuals consentits, que va esdevenir un dels primers "judicis a famosos" de l'època moderna. Va complir condemna en presó.
Els pares de Wilde eren intel·lectuals angloirlandesos a Dublín. En la seva joventut, Wilde va aprendre a parlar francès i alemany amb fluïdesa. A la universitat va seguir el curs de grau centrat en els clàssics (antiga Roma, antiga Grècia, llatí, grec antic i filosofia). Va demostrar ser un classicista excepcional, primer al Trinity College de Dublín, després al Magdalen College d'Oxford.
Es va associar amb la filosofia llavors emergent de l'esteticisme, dirigida per dos dels seus tutors, Walter Pater i John Ruskin. Després de la universitat, Wilde es va traslladar a Londres en cercles culturals i socials de moda. Al seu teatre retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i el pensament humans, i fa un ús freqüent de la mordacitat comunament associada a l'humor anglès.
- ↑ 1,0 1,1 De Villena, Luis Antonio. «El origen del genio». A: Oscar Wilde. Madrid (España): Biblioteca Nueva, 1999, p. 25. ISBN 84-7030-682-0 [Consulta: 20 febrer 2011].
- ↑ Ell, Paul. «The digital resource for the act of union of 1800» (en anglès). Act of Union Virtual Library, enero 2002 [comienzo proyecto]. Arxivat de l'original el 2011-08-14. [Consulta: 22 abril 2011].
- ↑ Tóibín, Colm. «Introducción». A: Wilde, Oscar: De profundis y otros escritos de la cárcel. Penguin Random House Grupo Editorial España, 2013, p. 6. ISBN 978-84-9032-482-0 [Consulta: 11 agost 2016].