پښتو ژبه ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Tipus | llengua natural, macrollengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants nadius | 39.000.000 ![]() ![]() |
Rànquing | 82ª (del nord) i 92ª (del sud) |
Oficial a | l'Afganistan |
Estat | Afganistan, Pakistan, Índia |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques orientals ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet àrab i escriptura àrab ![]() |
Institució de normalització | no està regulat |
Codis | |
ISO 639-1 | ps ![]() |
ISO 639-2 | pus ![]() |
ISO 639-3 | pus ![]() |
Glottolog | pash1269 ![]() |
Linguasphere | 58-ABD-a ![]() |
Ethnologue | pus ![]() |
ASCL | 4102 ![]() |
IETF | ps ![]() |
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del segle xvi.[1][2][3] Pertany a la branca irànica de la família indoeuropea.[4] El seu lèxic conté molts manlleus de l'àrab clàssic, ja que la majoria dels seus parlants són musulmans.
L'accent és lliure i les frases tendeixen a tenir el verb al final. Les paraules tenen dos gèneres i flexió de cas (directe o oblic). És una llengua ergativa pel que fa al sistema verbal.