Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Palau de l'Aljaferia
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (es) Palacio de la Aljafería  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau, castell, edifici parlamentari, monument i palau fortificat | ||||
| Part de | arquitectura mudèjar d'Aragó | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura mudèjar d'Aragó arquitectura gòtica a Espanya arquitectura del Renaixement Plateresc Taifa art (en)  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Saragossa (Espanya) | ||||
| Localització | A l'oest de la ciutat vella | ||||
| |||||
| Format per | Patio de Santa Isabel (en) Patio of Saint Martin (en) Palacio de los Reyes Católicos de la Aljafería (es) Aljaferia Mosque (en) Torre del Trovador (en) St Martin's Church (en) Palacio de Pedro IV de Aragón en la Aljafería (es) | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
| Data | 1986 (10a Sessió), Criteris PH: (iv) | ||||
| Identificador | 378-008 | ||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Data | 3 juny 1931 | ||||
| Identificador | RI-51-0001033 | ||||
| Codi SIPCA | 1-INM-ZAR-017-297-629 | ||||
| Bé d'interès cultural | |||||
| Patio de Santa Isabel | |||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Banu Hud | ||||
| Ocupant | Corts d'Aragó | ||||
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al segle xi a Saragossa.
Situat extramurs, a l'oest de la porta de Sancho, l'Aljaferia era al pla de l'Almozara, la zona on es desenvolupaven les ostentacions militars. Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat.
Construït en la segona meitat del segle xi, per iniciativa del sultà Abu-Jàfar ibn Hud al-Múqtadir com a residència dels monarques Banu Hud de Saraqusta, aquest palau d'esbarjo, anomenat al-Jafariyya o palau de Jafar[1] reflecteix l'esplendor assolida per l'emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'Aragó després de la conquesta d'Alfons I el Bataller en 1118. Destaca la reforma que realitzaren els Reis Catòlics en 1492. En 1593 Felip I d'Aragó la transformà en una caserna. Va ser reformat en els segles XII (1129), xiii (1260 i 1292), xiv (1301 i 1356), xv (1490-1493), xvi (1593), xviii (1772) i xix (1862).
Finalment fou restaurada per l'arquitecte Francisco Iñiguez Almechi des de 1947 fins a la seva mort el 1982, i continuades per Ángel Peropadre Muniesa fins al 1985.[2] En 1980 va passar a propietat municipal i l'Ajuntament va cedir-lo per ser la seu de Corts d'Aragó el 1985.[3] L'any 2001 fou declarat Patrimoni de la Humanitat com a part del conjunt d'arquitectura mudèjar d'Aragó.[4]
- ↑ García Marsilla, Juan Vicente. Història de l'art medieval. Universitat de València, 2011, p. 214. ISBN 8437083591.
- ↑ Tolosa, José Antonio. «La Aljafería de Zaragoza» (en castellà). Aragon Mudejar. [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ Sobradiel, Pedro I. Institución "Fernando el Católico". La Aljafería entra en el siglo veintiuno totalmente renovada tras cinco décadas de restauración. Grafimar·ca, S. L., 1998, p. 84. ISBN 84-7820-386-9.
- ↑ «Mudejar Architecture of Aragon» (en anglès). UNESCO World Heritage Center. [Consulta: 29 setembre 2014].
Previous Page Next Page
