Tipus | malaltia pancreàtica, malaltia inflamatòria i malaltia |
---|---|
Especialitat | gastroenterologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènesi | |
Localització | pàncrees |
Associació genètica | CFTR, SPINK1 (en) i PRSS1 (en) |
Causa de | Mallet-Guy's sign (en) |
Classificació | |
CIM-10 | K85, K86.0-K86.1 |
CIM-9 | 577.0-577.1 |
Recursos externs | |
OMIM | 167800 |
DiseasesDB | 24092 |
MedlinePlus | 000221 i 000287 |
eMedicine | 775867 |
MeSH | D010195 |
UMLS CUI | C0030305 |
DOID | DOID:4989 |
La pancreatitis és una inflamació del pàncrees.[1] Pot presentar-se en dues formes molt diferents:[1]
Els signes i símptomes de pancreatitis inclouen dolor a l'abdomen superior, nàusees i vòmits.[1] El dolor sovint irradia a l'esquena i sol ser intens.[1] En pancreatitis aguda, es pot produir febre i els símptomes normalment es resolen en pocs dies.[1] En la pancreatitis crònica es poden produir pèrdua de pes, femtes grasses i diarrea.[1][2] Les complicacions poden incloure infecció, sagnat, diabetis mellitus o problemes amb altres òrgans.[1]
Les dues causes més freqüents de pancreatitis aguda són els càlculs biliars que bloquegen el conducte biliar comú després de la unió del conducte pancreàtic; i el consum intens d'alcohol.[1] Altres causes inclouen traumes directes, certs medicaments, infeccions com les galteres i tumors.[1] També pot ser causada per una infecció amb Cryptosporidium parvum, ja que és capaç de provocar complicacions com aquesta en persones amb immunodeficiència.[3] La pancreatitis crònica es pot desenvolupar com a resultat d'una pancreatitis aguda.[1] És més freqüent a causa de molts anys d'ús intensiu d'alcohol.[1] Altres causes inclouen nivells elevats de greixos a la sang, alt nivell de calci a la sang, alguns medicaments i certs trastorns genètics, com la fibrosi quística, entre d'altres.[1] Fumar augmenta el risc de pancreatitis aguda i crònica.[4][5] El diagnòstic de pancreatitis aguda es basa en un augment triple de la sang de l'amilasa o de la lipasa.[1] En les pancreatitis cròniques, aquestes proves poden ser normals.[1] La imatge mèdica, com l'ecografia i la tomografia computada, també poden ser útils.[1]