Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image

Papa

Infotaula de càrrec políticBisbe de Roma
TitularFrancesc
des del 13 de març de 2013 a les 20 h.
TractamentSa Santedat
ResidènciaBasílica de Sant Joan del Laterà
Designat perConclave
JurisdiccióEsglésia Catòlica, Ciutat del Vaticà i Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
InstitucióEsglésia Catòlica, Santa Seu, bisbat de Roma i província eclesiàstica de Roma Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
CreacióD'acord amb la tradició cristiana, al segle I
Primer titularD'acord amb la tradició cristiana, sant Pere
Precedit perBenet XVI
Llistallista de papes de Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc webEl Papa a la web del vaticà

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas,[1] una fórmula infantil per anomenar el «pare»)[2] és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.[3] En l'Església Catòlica, el papa és considerat el successor de Sant Pere. Actualment el Papa és l'argentí Jorge Mario Bergoglio, que regna sota el nom de Francesc. A més del títol de bisbe de Roma, el Papa també ostenta els següents títols: Pontífex de l'Església Universal, Servent dels Servents de Déu, Patriarca d'Occident, Arquebisbe de la diòcesi romana, Primat d'Itàlia, Vicari de Crist, Sobirà de la Ciutat Estat del Vaticà, successor del Primat dels Apòstols. Extraoficialment també és pontífex màxim i Pare dels Prínceps i Reis.

El càrrec del papa és conegut com el «Papat». La seva jurisdicció eclesiàstica és sovint anomenada la «Santa Seu» (en llatí Sancta Sedes), o la «Seu apostòlica», basant-se en la tradició que els apòstols Pere i Pau van ser martiritzats a Roma. El Papa és també el cap d'estat de la Ciutat del Vaticà,[4] sobirà d'una ciutat estat situada a Roma. El govern del Papa s'anomena Pontificat, derivat del llatí Pontifex Maximus, el màxim càrrec religiós en l'antiga Roma.

El papat és una de les institucions més antigues del món i ha tingut un paper preeminent a la història.[5] Antigament els papes ajudaren a la propagació del cristianisme i a la resolució de diverses disputes doctrinals.[6] Durant l'edat mitjana van tenir un paper d'importància secular a l'Europa occidental, sovint actuant com a àrbitres entre els diferents monarques cristians.[7][8][9] Actualment, a més de l'expansió de la fe cristiana i de la seva doctrina, els papes estan dedicats a l'ecumenisme i el diàleg interreligiós, la caritat i la defensa dels drets humans.[10][11]

Gradualment els papes s'han vist forçats a cedir la seva autoritat terrenal, i l'autoritat papal actualment queda exclusivament restringida a matèries de religió.[6] Durant els segles, les afirmacions papals sobre l'autoritat espiritual han estat expressades cada cop més fermament, culminant el 1870 en la proclama del dogma de la infal·libilitat papal per aquelles rares ocasions en què el papa parla ex cathedra (literalment "des de la cadira de Sant Pere") per fer pública una definició formal sobre fe o moral.[6] L'única ocasió en què s'ha emprat explícitament aquest dogma va ser per la definició del dogma de l'Assumpció de Maria el 1950.

  1. ↑ «American Heritage Dictionary of the English Language». Education.yahoo.com. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 11 agost 2010].
  2. ↑ «Liddell and Scott». Oxford University Press. [Consulta: 18 febrer 2013].
  3. ↑ «Catechism of the Catholic Church - Christ's Faithful - Hierarchy, Laity, Consecrated Life». Vatican.va, 20-02-1946. [Consulta: 18 febrer 2013].
  4. ↑ «Vatican City State - State and Government». Vaticanstate.va. Arxivat de l'original el 2010-07-22. [Consulta: 11 agost 2010].
  5. ↑ Collins, Roger. Keepers of the keys of heaven: a history of the papacy. Introduction (One of the most enduring and influential of all human institutions, (...) No one who seeks to make sense of modern issues within Christendom - or, indeed, world history - can neglect the vital shaping role of the popes.) Basic Books. 2009. ISBN 978-0-465-01195-7
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades World History
  7. ↑ Faus, José Ignacio Gonzáles. "Autoridade da Verdade - Momentos Obscuros do Magistério Eclesiástico". Capítulo VIII: Os papas repartem terras - Pág.: 64-65 e Capítulo VI: O papa tem poder temporal absoluto – Pág.: 49-55. Edições Loyola. ISBN 85-15-01750-4. Embora Faus critique profundamente o poder temporal dos papas ("Mais uma vez isso salienta um dos maiores inconvenientes do status político dos sucessores de Pedro" - pág.: 64), ele também admite um papel secular positivo por parte dos papas ("Não podemos negar que intervenções papais desse gênero evitaram mais de uma guerra na Europa" - pág.: 65).
  8. ↑ «Papal Arbitration». Newadvent.org, 01-02-1911. [Consulta: 18 febrer 2013].
  9. ↑ Com en la regulació de la colonització del Nou Mon. Veure Tractat de Tordesillas i Inter caetera.
  10. ↑ História das Religiões. Crenças e práticas religiosas do século XII aos nossos dias. Grandes Livros da Religião. Editora Folio. 2008. Pág.: 89, 156-157. ISBN 978-84-413-2489-3
  11. ↑ «último Papa - Funções, eleição, o que representa, vestimentas, conclave, primeiro papa». Suapesquisa.com. [Consulta: 18 febrer 2013].

Previous Page Next Page






Pous AF Papst ALS የሮሜ ፓፓ AM Papa AN Pāpa ANG पोप ANP بابوية كاثوليكية Arabic ܦܐܦܐ ARC بابا الفاتيكان ARZ Papa AST

Responsive image

Responsive image