Paragonita | |
---|---|
Paragonita amb granats | |
Fórmula química | NaAl₂(AlSi₃O10)(OH)₂ |
Epònim | engany |
Localitat tipus | Sponda Alp - Pizzo Forno, vall Chironico, Leventina, Ticino, Suïssa |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05a |
Dana | 71.2.2a.2 |
Heys | 16.2.4 |
Propietats | |
Color | incolor, groc clar |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,564 a 1,580 nβ = 1,594 a 1,609 nγ = 1,600 a 1,609 |
Birefringència | δ = 0,036 |
Dispersió òptica | r < v forta |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1998 s.p. |
Símbol | Pg |
Referències | [1] |
La paragonita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les miques. Va ser descrita l'any 1843, trobada a la muntanya Campione, Tessino, Suïssa.[2] El nom deriva del grec, paragon, que vol dir confusió, per la seva semblança amb el talc.[3]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Webmin
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Handbook