Pastor (clergat)

Un pastor (del llatí pastor) és una persona a qui se li ha concedit autoritat dins una Església cristiana per liderar i tenir cura d'una congregació de creients. El terme es fa servir sobretot a les esglésies tradicionals protestants, però també es pot emprar per referir-se als sacerdots i als bisbes de les esglésies catòlica, ortodoxa i anglicana.^[1]

L'ús de la paraula pastora prové de l'ús bíblic de la paraula:

• A l'Antic Testament es fa servir la paraula hebrea רעה (ra'ah) més de 170 cops per descriure tant les cures i l'alimentació de les ovelles (com a Gènesi 29:7), com per descriure les cures i l'alimentació espiritual de les persones (com a Jeremies 3:15).^[2]
• Al Nou Testament el substantiu grec ποιμήν (poimén) i el verb ποιμαινω (poimaino) solen traduir-se, respectivament, per "pastor" i "guardar". Totes dues paraules són emprades un total de 29 cops, la majoria de les vegades per referir-se a Jesucrist. Per exemple, Jesús es denomina a si mateix el "bon pastor" a l'Evangeli segons Joan 10:11. Les mateixes paraules s'empren a la narració del naixement de Jesús al capítol 2 de l'Evangeli segons Lluc per referir-se literalment a pastors d'ovelles.