Pedra del Sol

Pedra del Sol

Piedra del Sol (castellà)
Tipus	obra escultòrica
Creador	Mexica (en)
Creació	1502 ↔ 1520
Material	basalt
Mida	358 () × 98 () cm
Col·lecció	Museu Nacional d'Antropologia de Mèxic (Miguel Hidalgo)

La Pedra del Sol, anomenada també Calendari Asteca, és un disc monolític de basalt d'olivina amb inscripcions sobre la cosmogonia mexica i els cultes al déu solar. La raó del seu altre nom és perquè inclou en les inscripcions el compte dels dies, les eres i aspectes del calendari. Fa 3.60 m de diàmetre per 122 cm de gruix i pesa més de vint-i-quatre tones.^[1]

Les interpretacions sobre la funció i el significat d'aquest monòlit són diferents entre especialistes des del seu redescobriment en el segle xviii.^[2] S'ha especulat que en algun moment, a finals del segle xv hauria estat una plataforma de combat gladiatori (temalácatl), involucrat en la festivitat mexica Tlacaxipehualiztli.^[3]

En aquest monòlit es descriuen els moviments dels astres i alguns cicles en què els mesos duren vint dies, els anys divuit mesos i els segles cinquanta-dos anys.^[4]

L'escultura té un estat de conservació estable; la coloració original, però, se'n va anar perdent pels segles d'exposició a la intempèrie. A més a més, a la part central, presenta danys per molts impactes de bala que han desfigurat el rostre del mig.

Hi ha algunes dades per a rastrejar-ne la història des del moment de la construcció. A principis del segle xvi, Hernando Alvarado Tezozomoc, net de l'emperador Moctezuma II i besnet d'Axayácatl, narra en Crònica Mexicáyotl com el seu besavi manà esculpir en aquella pedra «les figures dels mesos i anys, dies i setmanes amb tanta curiositat que era cosa de veure». Va ocórrer el 1479, quatre dècades abans del desembarcament d'Hernán Cortés a Veracruz. Alvarado Tezozomoc explica que, en aquell any, cinquanta mil hòmens de pobles propers a Tenochtitlán van extraure el gegantesc bloc «d'una gran penya del vessant de la serra gran de Cuyacan», la van moure «amb sogues gruixudes i carretons» i la van tallar amb sílexs «forts i aguts» a les ordres d'un artista, el nom del qual, pel que sembla, era Técpal.(4)