Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Persa
| فارسی (transliteració: Fārsi) (fɒːɾˈsiː) | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural, llengua viva, macrollengua, especialitat, camp d'estudi, continu dialectal, llengua, família lingüística i grup de dialectes |
| Ús | |
| Parlants | 110 milions en total[1] |
| Parlants nadius | 60 milions[1] (2007 ) |
| Rànquing | 17a (per parlants nadius) |
| Oficial a | Iran, Tadjikistan, Afganistan |
| Autòcton de | Orient Mitjà, Àsia central |
| Estat |  Iran (Persia),  Afganistan,  Tadjikistan, i països veïns. |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques sud-occidentals persa modern | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet persa i escriptura àrab |
| Institució de normalització | Acadèmia de llengua persa i literatura Acadèmia de les ciències de l'Afganistan |
| Estudiat per | Estudis perses |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Història | història del persa |
| Codis | |
| ISO 639-1 | fa |
| ISO 639-2 | per |
| ISO 639-3 | fas |
| Glottolog | fars1254 |
| Ethnologue | fas |
| ASCL | 4106 |
| IETF | fa |
El persa o farsi (persa: فارسی, fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques),[2] Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica),[3] Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa. El persa deriva del pahlavi, la llengua oficial religiosa i literària de la Pèrsia sassànida, que a la vegada derivava de l'antic persa, la llengua de l'Imperi persa a l'època aquemènida.[4][5][6] És de la família de llengües indoàries; és pluricèntrica i la gramàtica és similar a la de moltes llengües europees contemporànies.[7]
Hi ha aproximadament 110 milions de parlants de persa arreu del món, i la llengua té estatus oficial a l'Iran, Afganistan i Tajikistan. Durant segles el persa ha estat també una llengua cultural de prestigi a l'Àsia central, el sud d'Àsia, i l'Àsia occidental.[8] El persa es fa servir com a llengua litúrgica de l'Islam a Iran, Afganistan, i Tadjikistan.
Des de la conquesta islàmica, el persa s'escriu amb l'alfabet àrab, amb algunes lletres afegides (vegeu alfabet persa), tot i que a Tadjikistan, des dels anys 30, coincidint amb importants campanyes d'alfabetització, s'hi adoptà l'alfabet ciríl·lic, en part per motius lingüístics (l'alfabet ciríl·lic, com l'alfabet llatí i l'grec, s'adapten millor a les llengües indoeuropees, amb més nombre de vocals que les semítiques) i en part per motius polítics. En aquella època el persa s'hi començà a anomenar tadjik.
Ha tingut força influència sobre les llengües veïnes, en particular sobre les llengües turqueses de l'Àsia central, el Caucas, el paixtu, el kurd i l'urdú. També ha exercit una influència menor sobre l'hindi, el panjabi, el seraiki i altres idiomes de l'Àsia meridional. Tot i que en menor grau, també ha influït en l'àrab[9] (a la vegada que en manllevava molt de lèxic, arran de la conquesta musulmana de Pèrsia)[10] i en altres idiomes de Mesopotàmia; el seu vocabulari bàsic és d'origen persa mitjà.[11] El persa modern conté una quantitat considerable d'elements lèxics d'àrab,[12][13][14] que es "persianitzà" i,[15] sovint, va tenir un significat i ús diferent de l'àrab original. El vocabulari àrab que hi ha en altres llengües iràniques, turqueses i índiques ha incorporat, generalment, elements del persa modern.[16] En general, la varietat de vocabulari àrab varia del 8,8% (2,4% sovint) en el Shahnameh,[17] 14% en cultura material,[18] 24% en l'apartat intel·lectual i el 40% en l'activitat literària quotidiana.[18] La majoria de paraules àrabs de préstec del persa són sinònims de termes nadius, o poden ser, i moltes vegades han estat, glossades en formes nadiues perses.[18]
- ↑ 1,0 1,1 Windfuhr, Gernot. The Iranian Languages. Routledge. 2009. p. 418.
- ↑ Asta Olesen, "Islam and Politics in Afghanistan, Volum 3", Psychology Press, 1995. pg 205: "Allà començà una promoció general de la llengua paixtu a expenses del farsi -prèviament dominant en els nivells educacional i administratiu– i el terme "dari" per la versió afganesa del farsi va esdevenir d'ús habitual, i fou adoptat oficialment el 1958".
- ↑ Mona Baker, Kirsten Malmkjr, "Routledge Encyclopedia of Translation Studies", pg 518: "among them the realignment of Central Asian Persian, renamed Tajiki by the Soviet Union," [1].
- ↑ Lazard, Gilbert «Charactères distinctifs de la langue Tadjik». Bulletin de la Société Linguistique de Paris, 52, 1956, pàg. 117–186.
- ↑ Ulrich Ammon, Norbert Dittmar, Klaus J. Mattheier, Peter Trudgill, "Sociolinguistics Hsk 3/3 Series Volume 3 of Sociolinguistics: An International Handbook of the Science of Language and Society", Walter de Gruyter, 2006. 2nd edition. pg 1912. Excerpt: "Middle Persian, also called Pahlavi is a direct continuation of old Persian, and was used as the written official language of the country." "However, after the Moslem conquest and the collapse of the Sassanids, the Pahlavi language was gradually replaced by Dari, a variety of Middle Persian, with considerable loan elements from Arabic and Parthian."
- ↑ Skjærvø, Prods Oktor (2006). Encyclopedia Iranica,"Iran, vi. Iranian languages and scripts, "new Persian, is "the descendant of Middle Persian" and has been "official language of Iranian states for centuries", whereas for other non-Persian Iranian languages "close genetic relationships are difficult to establish" between their different (Middle and Modern) stages. Modern Yaḡnōbi belongs to the same dialect group as Sogdian, but is not a direct descendant; Bactrian may be closely related to modern Yidḡa and Munji (Munjāni); and Wakhi (Wāḵi) belongs with Khotanese."
- ↑ Richard Davis, "Persian" in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, "Medieval Islamic Civilization", Taylor & Francis, 2006. pp. 602–603. "The grammar of New Persian is similar to many contemporary European languages."Similarly, the core vocabulary of Persian continued to be derived from Pahlavi.
- ↑ Encyclopædia Britannica: Persian literature, consultat el setembre de 2011.
- ↑ Nushin Namazi. «Persian Loan Words in Arabic», 24-11-2008. Arxivat de l'original el 20 de maig 2011. [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ Lazard, Gilbert 1975, "The Rise of the New Persian Language" in Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pp. 595–632, Cambridge: Cambridge University Press. "The language known as New Persian, which usually is called at this period (early Islamic times) by the name of Dari or Farsi-Dari, can be classified linguistically as a continuation of Middle Persian, the official religious and literary language of Sassanian Iran, itself a continuation of Old Persian, the language of the Achaemenids. Unlike the other languages and dialects, ancient and modern, of the Iranian group such as Avestan, Parthian, Soghdian, Kurdish, Balochi, Pashto, etc., Old Middle and New Persian represent one and the same language at three states of its history. It had its origin in Fars (the true Persian country from the historical point of view) and is differentiated by dialectical features, still easily recognizable from the dialect prevailing in north-western and eastern Iran."
- ↑ Richard Davis, “Persian” in Josef W. Meri, Jere L. Bacharach, “Medieval Islamic Civilization”, Taylor & Francis, 2006. Pàgs. 602-603.
- ↑ Lazard, Gilbert 1975. “The Rise of the New Persian Language”. A Frye, R. N., The Cambridge History of Iran, Vol. 4, pàg. 595–632. Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ Lazard, Gilbert, "Pahlavi, Pârsi, dari: Les langues d'Iran d'après Ibn al-Muqaffa". A R.N. Frye. Iran and Islam. In Memory of the late Vladimir Minorsky, Edinburgh University Press, 1971.
- ↑ Classe, Olive. Encyclopedia of literary translation into English. Taylor & Francis, 2000, p. 1057. ISBN 1884964362, ISBN 978-1-884964-36-7.
- ↑ Ann K. S. Lambton. Persian grammar, Cambridge University Press, Cambridge University Press 1953.
- ↑ John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic". A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005. p. 97.
- ↑ John Perry. Encyclopedia Iranica, "Arabic words in ŠĀH-NĀMA".
- ↑ 18,0 18,1 18,2 John R. Perry. "Lexical Areas and Semantic Fields of Arabic. A Éva Ágnes Csató, Eva Agnes Csato, Bo Isaksson, Carina Jahani. Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic. Routledge, 2005, pp 97-110.
Previous Page Next Page
