Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Piaroa
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants |  Veneçuela 13.000 (2012) Colòmbia 700 (2012) |
| Parlants nadius | 773 |
| Autòcton de | Guaviare, Vaupés, Vichada, Bolívar i Amazones |
| Estat | Colòmbia i Veneçuela |
.jpg) | |
| Coordenades | 4° 02′ 34″ N, 67° 42′ 41″ O / 4.0427778°N,67.7113889°O |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües salibanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable i 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | pid |
| Glottolog | piar1243 |
| Linguasphere | 87-FAA-a |
| Ethnologue | pid |
| UNESCO | 2055 |
| IETF | pid |
| Endangered languages | 2954 |
El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.[1]. Loukotka (1968) informa que es parla al llarg del riu Sipapo, el riu Orinoco i el riu Ventuari.[2]
La llengua wirö (comunament anomenada maco) n'està estretament relacionada, formant la branca piaroiana de la família.[3]
- ↑ Bibliothèque Nationale de France, bnf.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Zamponi, R. 2017 'Betoi-Jirara, Sáliban, and Hodɨ: relationships among three linguistic lineages of the mid-Orinoco region'. Anthropological Linguistics 59: 263-321.
Previous Page Next Page
