Pierre Bourdieu

Pierre Bourdieu

Biografia
Naixement	(fr) Pierre Félix Bourdieu 1r agost 1930 Denguin (França)
Mort	23 gener 2002 (71 anys) 12è districte de París (França)
Causa de mort	càncer
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 28
President Associació per a la reflexió sobre l'educació superior i la recerca
1992 – 2002 – Daniel Roche →
Director Centre de Sociologia Europea
1985 – 1998 – Rémi Lenoir →
Dades personals
Ideologia	Globalització alternativa i Marxiens
Formació	École Normale Supérieure (1951–) Liceu Louis-le-Grand (1948–) Lycée Louis-Barthou
Director de tesi	Georges Canguilhem
Activitat
Camp de treball	Sociologia
Ocupació	filòsof, sociòleg, investigador
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1981–2001) École des hautes études en sciences sociales (1975–) Facultat d'Art de París (1960–) École des hautes études en sciences sociales Universitat de París Universitat Lilla 1
Membre de	Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Associació per a la reflexió sobre l'educació superior i la recerca
Alumnes	Béatrice Nodé-Langlois
Influències	Karl Marx, Gottfried Wilhelm Leibniz, Michel Foucault, Émile Durkheim, Max Weber, Claude Lévi-Strauss, Maurice Merleau-Ponty, Ludwig Wittgenstein, Georges Canguilhem, Tomàs d'Aquino, Aristòtil, Jean-Claude Passeron, Jean-Paul Sartre, Peter L. Berger, Thomas Luckmann i Abdelmalek Sayad
Obra
Obres destacables (1964) Les Héritiers (1970) La Reproduction (1979) La Distinció
Estudiant doctoral	Pascale Casanova, Jean-Louis Fabiani, Marcel Fournier, Anne-Marié Waser, Sandrine Garcia, Gisèle Sapiro i Nathalie Heinich
Localització dels arxius	Humathèque Condorcet
Família
Cònjuge	Marie-Claire Bourdieu
Fills	Jérôme Bourdieu, Laurent Bourdieu, Emmanuel Bourdieu
Premis
(2000)  Medalla Memorial Huxley (1999)  Doctor honoris causa Conferit per Universitat de Joensuu (1998)  premi Lissenko (1997)  Premi Ernst Bloch (1996)  doctor honoris causa per la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt (1996)  doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes (1993)  Medalla d'or del CNRS (1989)  doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Berlín (1988)  Medalla Goethe

Pierre Bourdieu (Denguin, 1 d'agost de 1930 - París, 23 de gener de 2002) fou un sociòleg, antropòleg i filòsof francès.^[1][2]

Va ser un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions han estat rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació i la política. El seu llibre més famós, La distinction: critique sociale du jugement («La distinció: criteri i bases socials del gust»), de 1979, va ser triat com un dels deu treballs sociològics més importants del segle xx per la International Sociological Association (ISA).^[3] Va ser professor de Sociologia al Collège de France, director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts. Va dirigir la revista Actes de la recherche en sciences sociales.^[4]

Va nàixer a Denguin, un poblet del Pirineu, al sud-oest de l'Estat francès, on el seu pare era l'administrador de correus. De menut, a l'escola, va ser un estudiant brillant i bon jugador de rugbi. Es va traslladar a París per a estudiar Filosofia a l'École Normale Supérieure, on va ser company d'estudis de Jacques Derrida i es va interessar, fonamentalment, pels treballs del jove Karl Marx, de Maurice Merleau-Ponty, Edmund Husserl i Martin Heidegger. Durant un any va exercir de professor de filosofia, però va ser reclutat per a la Guerra d'Algèria, en què va servir durant dos anys. Entre 1959 i 1960, va treballar a la Universitat d'Alger i va investigar la cultura amaziga, l'agricultura tradicional i el treball a Algèria. El 1960 va tornar a França com a antropòleg.

Va aprofundir els seus estudis d'antropologia i sociologia i va fer classes a la Universitat de París (1960-62) i a la Universitat de Lilla (1962-64). El 1962 es va casar amb Marie-Claire Brisard. El 1964 va ingressar al cos de professors de l'Escola dels Annales i el 1968 va ser nomenat director del Centre de Sociologie Européenne, on va començar un projecte d'investigació col·lectiva, extensa i pionera, que va ser l'inici dels seus treballs sobre el manteniment dels sistemes de poder per mitjà de la transmissió d'una cultura dominant. Durant aquesta segona part dels anys 1960 va mantenir una estreta relació de treball amb Raymond Aron.

El 1975 va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a sostindre l'estructura dominant de la societat. El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa càtedra de Sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys 1980, Bourdieu s'havia convertit en un dels científics socials més citats als Estats Units d'Amèrica i, cap a mitjans dels anys 1990, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials alternatius. Va morir de càncer a l'hospital de Saint-Antoine de París, el 23 de gener de 2002.

El treball de Bourdieu es dedica amb perseverança a la superació de les antinòmies que, segons el seu plantejament, bloquegen els avanços en les ciències socials des del seu propi interior, com ara l'antagonisme entre el coneixement objectiu i el coneixement subjectiu, o la separació entre la dimensió simbòlica i la dimensió material de la vida social. En aquest sentit, el projecte de Bourdieu consistia a elaborar una «economia política unificada de les pràctiques socials», capaç d'unificar la perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural. En el seu llibre Choses dites, el mateix Bourdieu proposa d'anomenar la seua proposta com a «estructuralisme constructivista» o «constructivisme estructuralista».