Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona. Pirene és l'epònim que dona nom a serralada dels Pirineus i, arran d'això, fou també incorporada a la mitologia catalana per Jacint Verdaguer, qui reprèn el mite al seu poema èpic l'Atlàntida. No obstant això, es tracta d'un cas més d'un procediment força freqüent entre els antics, que explicaven molts de topònims inventant mites que en justificaven el nom per mitjà d'un heroi epònim; així, probablement el nom de Pirene és més antic com a topònim que com a nom de personatge mitològic.