Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Antonio Ghislieri 17 gener 1504 Bosco Marengo (Ducat de Milà) |
Mort | 1r maig 1572 (68 anys) Roma |
Causa de mort | càncer de pròstata |
Sepultura | Basílica de Santa Maria Major Tomb of Pius V (en) |
225è Papa | |
17 gener 1566 – 1r maig 1572 ← Pius IV – Gregori XIII → | |
Bishop of Mondovì (en) | |
27 març 1560 – ← Bartolomeo Pipero – Vincenzo Lauro → Diòcesi: bisbat de Mondovì | |
Bisbe diocesà | |
4 setembre 1556 – ← Antonio Simeoni – Girolamo Gallarati → Diòcesi: bisbat de Nepi-Sutri | |
Cardenal prevere Santa Maria sopra Minerva | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | bisbe catòlic (1556–), sacerdot catòlic (1528 (Gregorià)–) |
Període | Segle XVI |
Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pavia |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Consagració | Giovanni Michele Saraceni |
Enaltiment | |
Festivitat | 30 d'abril |
Participà en | |
20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 |
5 setembre 1559 | conclave de 1559 |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
El papa Pius V, nascut Antonio (alias Michele) Ghislieri (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504 - Roma, 1 de maig de 1572), va ser el 225è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica, sobirà dels Estats Pontificis, entre altres títols pertanyents a el pontífex romà, des del 7 de gener de 1566 fins a la seva mort.
Teòleg i inquisidor dominic, va treballar per la reforma de l'Església segons els dictats del Concili de Trento. Amb sant Carles Borromeu i sant Ignasi de Loiola és considerat entre els principals arquitectes i promotors de la Contrareforma. Durant el seu pontificat es va publicar el nou Missal romà, el Breviari i el Catecisme, es van realitzar revisions de la Vulgata i del Corpus Iuris Canonici. Intransigent tant en el govern dels Estats Pontificis com en la política exterior, va basar la seva acció en la defensa del catolicisme de l'heretgia i en l'ampliació dels drets jurisdiccionals de l'Església; en un intent d'ajudar a l'ascens de la catòlica Maria Estuard al tron anglès, va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra.
La seva figura està vinculada a l'establiment de la Lliga Santa i a la victoriosa batalla de Lepant (1571). Va ser beatificat el 1672 pel papa Climent X i canonitzat el 22 de maig de 1712 pel papa Climent XI.