Polarita | |
---|---|
Fórmula química | Pd,(Bi,Pb) |
Epònim | Polar Ural (en) |
Localitat tipus | Mayak mine (en) |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > aliatges |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.AC.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.40 |
Dana | 2.8.6.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | grans disseminats (microscòpics) |
Estructura cristal·lina | a = 7.19 Å, b = 8.69 Å, c = 10.68 Å; Z = 16 |
Grup puntual | ortoròmbica piramidal (mm2) Ccm21 |
Color | blanc amb reflexos grocs |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 12,51 g/cm³ |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1969-032 |
Símbol | Plr |
Referències | [1] |
La polarita[2] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fou fa referència als Monts Urals Polars de Rússia on fou descoberta per primer cop el 1969 per A.D. Genkin, T.L. Evstigneeva, N.V. Troneva i L.N. Vyal'sov[3]