Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce.[1] Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James,[2] l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey[3] i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.[4]
A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.
- ↑ «Pragmatisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcoberro, Ramon. «William James (1842-1910): La Psicologia a Amèrica». Filosofia i pensament. Història de la Psicologia, s.d. [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ «Dewey, John (1859-1952)». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, s.d. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «veritat: teoria pragmàtica». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos.
Previous Page Next Page
