Profetes en l'islam

Els profetes en l'islam (àrab: الأنبياء في الإسلام, al-anbiyāʾ fī l-islām) són aquelles persones que, segons els musulmans, Déu va escollir d'entre cada nació i en diferents períodes de la història per transmetre als homes el Seu missatge;^[1] Muhàmmad (Mahoma) seria el darrer d'aquests transmissors, el qui donaria el missatge definitiu. Cada profeta hauria predicat el mateix, és a dir, la unicitat de Déu, l'adoració d'un sol Déu, així com el fet d'evitar la idolatria i el pecat, la creença en el Dia de la Resurrecció o Dia del Judici i en la vida després de la mort. L'Alcorà menciona 25 profetes, però els musulmans creuen que n'hi ha hagut molts més. També creuen que si bé tots els missatgers (rassul; en àrab رسول, rasūl) de Déu són profetes (nabí; en àrab نبي, nabī), no tots els profetes són missatgers, i que d'entre aquests, n'hi ha cinc que són els «preferits de Déu»: Nuh (Noè), Ibrahim (Abraham), Mussa (Moisès), Issa (Jesús) i Muhàmmad (Mahoma).^[2]

La creença en aquestes afirmacions és un dels sis articles de fe dels musulmans.^[3]