Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Propaganda Due
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | P2 |
| Tipus | lògia maçònica |
| Història | |
| Creació | 1877 |
| Data de dissolució o abolició | 1982 , Causat per: Legge Anselmi (it)  |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Licio Gelli (1970–1984) |
| Part de | Grand Orient of Italy (en) |
Propaganda Due («Propaganda Dues» en italià), més coneguda per la sigla P2, va ser una lògia maçònica de la Maçoneria italiana amb el nom de Masonic Propaganda)[1] que va estar en actiu entre el 1877 i el 1976, adherida al Gran Orient d'Itàlia (GOI). Va perdre el seu reconeixement aquell any per part del Grande Oriente d'Italia (it).
Fundada a la segona meitat del segle XIX, es va dissoldre durant els vint anys de feixisme i després es va reconstituir al final de la Segona Guerra Mundial; en el període del seu lideratge per Licio Gelli va adoptar formes desviades dels estatuts de la maçoneria i subversives cap al sistema jurídic italià. Va ser suspèsa pel GOI el 26 de juliol 1976;[2][3] posteriorment, la Comissió parlamentària d'investigació de la lògia maçònica P2 sota la presidència de l'honorable Tina Anselmi va concloure el cas P2 denunciant la lògia com una autèntica «organització criminal»[4] i «subversiva», sent definitivament dissolta l'any 1982.[5]
Es va fer cèlebre per esdevenir l'organització clandestina que va provocar el major escàndol de la història de la República Italiana: la P2 va sortir a la llum pública amb les declaracions del mafiós Michele Sindona durant l'escàndol del Banc Ambrosià, on l'Institut per a les Obres de Religió i la ciutat de Milà tenien interessos econòmics. Entre 1965 i 1981 va condicionar el procés polític italià mitjançant la inclusió de persones de confiança de la P2 en àmbits com la Magistratura, el Parlament, les Forces Armades i la Premsa.
Licio Gelli començaria a presidir la lògia a partir de 1972, quan va ser elevat al grau de gran mestre.[6][7]
Fora d'Itàlia, la P2 va tenir activitats a l'Uruguai, el Brasil i principalment a l'Argentina. Alguns dels seus membres de l'Argentina van ser el peronista Raúl Alberto Lastiri, secretari privat del director general de radiodifusió durant el govern de facto del general Edelmiro Farrell; després secretari de l'administrador nacional de Correus i Telègrafs; després, del ministre de Comunicacions durant el primer i el segon govern de Perón i després president interí el 1973 entre Cámpora i Perón; Emilio Massera, nomenat comandant general de l'Armada pel president Perón el 1973 i posteriorment part de la junta militar de Jorge Rafael Videla de 1976 a 1978; José López Rega, ministre de Benestar Social des de 1973 a 1976 durant la tercera presidència de Perón i cofundador al costat d'aquest de l'Aliança Anticomunista Argentina (Triple A); i finalment el repressor Guillermo Suárez Mason.[8][9][10]
- ↑ Arrigo, Dino P. Fratelli d'Italia. Cronache, storie, riti e personaggi (per capire la massoneria) (en italià). Rubbettino, 1994, p. 45. ISBN 978-0595246977.
- ↑ Silj, Alessandro. Malpaese: criminalità, corruzione e politica nell'Italia della prima Repubblica, 1943-1994 (en italià). Donzelli Editore, 1994.
- ↑ Fiorentino, Dario. La Loggia P2. 5. La Gazzetta dello Sport, Rcs MediaGroup, 2021, p. 71-72 (Storia dei grandi segreti d'Italia).
- ↑ Willan, Philip. Puppetmasters: The Political Use of Terrorism in Italy (en anglès). iUniverse, 1991, p. 50. ISBN 978-0595246977.
- ↑ «Esoteria - Documenti - massoneria - Sentenza Corte europea dei diritti dell'Uomo - Strasburgo 2 agosto 2001», 06-06-2002. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Chi era Licio Gelli e che cos’era la P2 / Diario LA STAMPA 16/12/2015
- ↑ Ordaz, Pablo «Licio Gelli, el dueño de los secretos más oscuros de Italia». El País, 18-12-2015 [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Efemérides Ejercito Argentino Arxivat 2013-11-13 a Wayback Machine. www.ara.mil.ar
- ↑ «La represión en perspectiva transnacional: las supuestas relaciones de la Triple A». Anuario del Instituto de Estudios Histórico-Sociales Facultad de Ciencias Humanas 32 (2). Universidad Nacional del Centro, Tandil, Argentina. 2017, 2017. [Consulta: 14 setembre 2018].
- ↑ En el mismo barco, Página 12, 15 de diciembre de 1998.
Previous Page Next Page
