La prova de l'aigua era un dels actes jurídics anomenats Judicis de Déu que es van fer servir a l'edat mitjana per decidir la culpabilitat o innocència d'una persona acusada generalment d'algun delicte del qual no es tenien proves clares, sinó només sospites. Les acusacions solien ser de bruixeria o adulteri.
N'hi havia de dos tipus: un amb aigua calenta i l'altre amb aigua freda.