Proverbis neerlandesos

Proverbis neerlandesos

Nederlandse Spreekwoorden (neerlandès)
Tipus	pintura
Creador	Pieter Brueghel el Vell
Creació	1551 1559
Gènere	art de gènere
Moviment	Renaixement nòrdic
Material	pintura a l'oli panell de roure (suport pictòric)
Basat en	De Blauwe Huik
Mida	117 () × 163 () cm
Col·lecció	Gemäldegalerie (Berlín-Mitte)
Catalogació
Número d'inventari	1720
Catàleg	The complete paintings of Bruegel (en) :(29) Early Netherlandish Painting Vol. XIV Pieter Bruegel (en) :(12) Bruegel: The Complete Paintings, Drawings and Prints (en) :(76)

Proverbis neerlandesos (en neerlandès, Nederlandse Spreekwoorden) és una obra del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell. És un oli sobre taula de roure, pintat l'any 1559. Fa 117 cm d'alt i 163 cm d'ample. S'exhibeix actualment a la Gemäldegalerie de Berlín, Alemanya.

Altres noms amb els quals és coneguda aquesta obra és La capa blava, o El món a l'inrevés. Retrata una terra habitada amb representacions literals de proverbis flamencs de l'època. La pintura desborda de referències i encara se'n poden identificar la major part; mentre molts dels proverbis han estat oblidats o mai es van traduir a altres idiomes, alguns encara s'usen. Els proverbis eren populars en temps de Brueghel: se'n van publicar una sèrie de col·leccions, inclosa una famosa obra d'Erasme. Frans Hogenberg va produir un gravat que il·lustrava uns 40 proverbis al voltant del 1558 i el mateix Brueghel havia pintat una col·lecció de Dotze proverbis en taules individuals el 1558, així com El peix gran es menja el petit el 1556, però es creu que els Proverbis flamencs és la primera pintura a gran escala sobre el tema. Rabelaisrepresentà una terra de proverbis en la seva novel·la Pantagruel, poc després, el 1564.

Les pintures de Brueghel tracten temes de l'absurd, les febleses i les bogeries humanes, cosa en la qual segueix la tradició de Hieronymus Bosch, i aquesta pintura no n'és una excepció.^[1] Originàriament es va titular La capa blava o la bogeria del món, cosa que indica que no pretenia sols representar una col·lecció de proverbis, sinó més aviat fer un estudi de l'estupidesa humana. Moltes de les persones representades mostren els característics trets que Brueghel usava per a representar els ximples. Amb gran mestratge, Brueghel tracta fins al detall més nimi.^[1]

El seu fill, Pieter Brueghel el Jove, s'especialitzà a fer còpies de l'obra del seu pare, i va pintar fins a vint còpies dels proverbis flamencs.

Aconsegueix una gran unitat, malgrat els múltiples detalls, gràcies a la composició orgànica, a l'entorn d'una diagonal que, des de la part inferior esquerra, va cap a la part superior dreta.^[1]