Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Qataban

Plantilla:Infotaula geografia políticaQataban
Tipusregne i estat desaparegut Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 15° 30′ N, 48° 00′ E / 15.5°N,48°E / 15.5; 48
CapitalTimna Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució150 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
SegüentKingdom of Hadhramaut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Qataban (blau cel) al segle II aC

Qataban (àrab: قتبان, Qatabān) fou un antic poble i regne al Iemen. Per a la seua llengua vegeu qatabanita.

En època clàssica s'esmenta aquest poble com Cattabanenses o catabani (catabans).

Els seus dominis originals eren la vall de Beihan o Baihan i segurament també la d'Harib (paral·lela, a l'oest); el regne es va estendre després al sud cap a la regió d'Awsan (moderna governació d'al-Bayda) i cap a la Dathina. Alguns historiadors pensen que van arribar a la costa però això no ha pogut ser comprovat. Segons la documentació més antiga existent Saba va destruir Awsan i va alliberar als catabanites de la dominació ausanita.

La cronologia és discutida. L'escola americana encapçalada per Albright i Jamme pensa que va iniciar la seva eclosió al segle vi aC i va durar almenys 700 o 800 anys; l'escola europea amb Ryckmans i Pirenne la situa entre els segles IV aC i II dC. La inscripció més tardana que l'esmenta és del segle iv dC quan ja havia desaparegut.

La seva desaparició es sospita que pogué ser deguda a una aliança entre sabeus i hadhramites (hadramites de l'Hadramaut) i llavors Qataban hauria passat a sobirania d'Hadramaut.

Intenses excavacions es van fer el 1950 i 1951 (i en alguns altres moments puntuals) al Wadi Beihan, especialment a Hadjar Kuhlan. La capital era Timna i a Hayd Bin Akli s'han trobar algunes tombes i sembla haver estat la capital del regne en la seva esplendor, però va desaparèixer a causa d'un incendi. Abans de la seva extensió el centre de Qataban havia estat a Hadjar Bin Hunayd a mig camí entre Hadjar Kuhlan i la moderna Beihan. S'han trobat diversos vestigis a una de les rutes que uneix el Wadi Beihan i el Wadi Harib, la ruta de l'est i sud. El uadi Beihan estava molt ben irrigat mercès a un sistema de canals que foren també estudiats. Al Wadi Harib les excavacions es van centrar a Hadjar Hinu al-Zunayr. S'han trobar monedes que comencen al segle iii aC i imiten les peces atenenques.

El seu panteó estava format per una triada de deïtats principals i altres de menors: el deu lunar Ammm (els qatabanites s'anomenaven els fills d'Amm i el rei el primer fill d'Amm), el deu Athar (equivalent mascle d'Astarté o Ashtaroth), i una deessa solar sense nom, designada com "el Sol" o per adjectius femenins. Les divinitats menors tenien funcions específiques que generalment no es coneixen.

El rei o malik era el cap de Qataban i després de la confederació tribal dirigida per Qataban. No era pas un autòcrata i les lleis que promulgava estaven inspirades per altres funcionaris amb una gran varietat de títols amb funcions indeterminades; el rei no era el cap legislador sinó el dirigent del poder executiu i les seva tasca era promulgar i fer complir les lleis redactades pel cos legislatiu, i a dirigir les obres públiques; en temps de guerra dirigia l'exèrcit. El malik era tant el cap del regne (shab o associació de petites viles o comunitats) sinó el rei de la confederació tribal sobre la qual Qataban exercia l'hegemonia. El seu títol oficial era mkrb (la vocalització és desconeguda) de Qataban. En alguns casos dos germans o un pare i un fill van governar junts però en cap cas el títol apareix en plural i se suposa que encara que hi podia haver dos reis de Qataban només un d'aquests podia ser cap de la confederació. El mkrb era també perceptor dels impostos de Qataban i de la confederació, cap de l'administració i sacerdot d'Amm. El manteniment dels canals de reg i altres obres corresponia als terratinents. La institució dels treballs forçats era corrent i cada terratinent havia d'aportar un dia de treball de cada 15 pel manteniment de les obres.

El regne va adquirir gran riquesa pel comerç de l'encens i la mirra que es cremaven als altars. Va passar a Hadramaut al segle ii i a Himyar al final del segle iii.


Previous Page Next Page






مملكة قتبان Arabic Kətəban AZ Катабан BE Qataban German Καταμπάν Greek Qataban English Kataban EO Qataban Spanish Qataban EU قتبان FA

Responsive image

Responsive image