Biografia | |
---|---|
Naixement | 1017 (Gregorià) ![]() Sriperumbudur (Índia) ![]() |
Mort | 1137 (Gregorià) ![]() Srirangam (Índia) ![]() |
Religió | Hinduisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, filòsof, poeta ![]() |
![]() |
Ramanuja o Ramanujacharya (Shriperumbudur, 1017 – Shrirangam, 1137) va ser un filòsof hindú, teòleg, reformista social, i un dels exponents més importants de la tradició de Sri Vaishnavisme dins de l'hinduisme. Els seus fonaments filosòfics van ser influents en el moviment Bhakti.[1][2][3][4][5][6][7] Els seus fonaments filosòfics per al devocionalisme van influir en el moviment Bhakti.[6][8][9]
El guru de Ramanuja era Yādava Prakāśa, un erudit que segons la tradició pertanyia a la tradició Advaita Vedanta,[10] però probablement era un erudit de Bhedabheda.[11] La tradició de Sri Vaishnava sosté que Ramanuja no estava d'acord amb el seu guru i el no dualista Advaita Vedānta, i en canvi va seguir els passos de la tradició tàmil Alvārs, els erudits Nāthamuni i Yamunāchārya.[6] Ramanuja és famós com el principal defensor de la subescola Vishishtadvaita de Vedanta,[12][13] i els seus deixebles probablement van ser autors de textos com el Shatyayaniya Upanishad.[10] El mateix Ramanuja va escriure textos influents, com ara bhāsya sobre els Brahma Sutras i el Bhagavad Gita, tots en sànscrit.[14]
La seva filosofia Vishishtadvaita (no-dualisme qualificat) ha competit amb la filosofia Dvaita (dualisme teista) de Madhwa i la filosofia Advaita (no-dualisme) d'Adi Xankara, juntament amb les tres filosofies vedàntiques més influents del segon mil·lenni.[15][16] Ramanuja va presentar la importància epistèmica i soterològica del bhakti, o la devoció a un Déu personal (Vixnu en el cas de Ramanuja) com a mitjà per a l'alliberament espiritual. Les seves teories afirmen que existeix una pluralitat i distinció entre Atman (ànima) i Braman (realitat metafísica, última), mentre que també afirma que hi ha unitat de totes les ànimes i que l'ànima individual té el potencial de realitzar la identitat amb el Braman.[16][17][18]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Sydnor2012p20