Ramon Llull

Aquest article tracta sobre el filòsof i escriptor. Vegeu-ne altres significats a «Ramon Llull (desambiguació)».

Ramon Llull

Nom original	(la) Raymundus Lullius
Biografia
Naixement	c. 1232 Palma (Regne de Mallorca)
Mort	c. 1316 (83/84 anys) valor desconegut
Sepultura	Convent de Sant Francesc de Palma (Mallorca)
Residència	Palma
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Montpeller
Activitat
Ocupació	filòsof, astròleg, poeta, clergue, missioner, escriptor, teòleg, novel·lista
Activitat	1263-1314
Gènere	Poesia, autobiografia, diàleg, tractat, proverbi i compendi
Professors	Arnau de Vilanova
Alumnes	Thomas Le Myésier
Orde religiós	Franciscans
Missioner, Servent de Déu
1858 - beat, nomenat per Pius IX
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Sant Francesc de Palma
Festivitat	27 de novembre
Iconografia	Hàbit franciscà, amb barba; amb llibre
Patró de	Enginyeria informàtica (a Catalunya)
Obra
Obres destacables (1274) Ars magna (dècada del 1270) Blanquerna (dècada del 1280) Llibre de meravelles (dècada del 1290) Arbre de ciència (segle XIII) Llibre de les bèsties
Altres
Títol	Doctor Illuminatus, Doctor Inspiratus
Signatura

Ramon Llull (fonètica en català: [rəˈmon ˈʎuʎ]; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis?, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab.

Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.^[1]

Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d'evangelització basats en l'autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l'escriptura, l'ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova.^[2]

Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social, a partir d'un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d'altres religions. L'ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l'enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d'acord amb les característiques del destinatari.

D'aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d'entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l'orde de cavalleria, el Romanç d'Evast e Blaquerna, el Llibre de Santa Maria, el Llibre de meravelles, lo Desconhort, l'Arbre de ciència, l'Arbre de filosofia d'amor, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties.

El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d'atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l'alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat.^[3]