Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Ratpenats
|
Aquest article tracta sobre els quiròpters. Vegeu-ne altres significats a «Ratpenat (heràldica)». |
Chiroptera  | |
|---|---|
 | |
| Enregistrament | |
| |
| |
| Dades | |
| Font de | carn de ratpenat |
| Longitud | 6 ft i 1 in |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Superordre | Laurasiatheria |
| Ordre | Chiroptera Blumenbach, 1779 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Mans alades |
| Subordres | |
| Distribució | |
 Mapa de distribució | |
.svg){kind=icon}
Els ratpenats o voliacs[nota 1] (Chiroptera) són un ordre de mamífers placentaris. Gràcies a les seves extremitats anteriors en forma d'ales, són els únics mamífers capaços de volar, cosa que fan amb major agilitat que la majoria dels ocells. Tenen els dits units pel patagi, una membrana fina. El ratpenat més petit, que segons el criteri que es faci servir també és el mamífer vivent més menut, és el craseonicteri de nas porcí, amb una llargada de 29-34 mm, una envergadura de 150 mm i un pes de 2-2,6 g. Els ratpenats més grossos són les guineus voladores, entre les quals destaca la guineu voladora de les Filipines, que assoleix una envergadura d'1,7 m i un pes d'1,6 kg.
N'hi ha unes 1.100 espècies,[2] que representen un 20% de totes les espècies de mamífers, cosa que en fa el segon ordre més gran d'aquesta classe, després dels rosegadors. S'han estès gairebé arreu del món i han ocupat una varietat de nínxols ecològics diferents. Els ratpenats tenen un rol ecològic vital com a pol·linitzadors de flors i també tenen un paper important en la dispersió de llavors. Moltes plantes tropicals en depenen completament. Els ratpenats tenen les potes anteriors transformades en ales i alguns es guien i cacen per ecolocalització.[3] Poden ser frugívors, insectívors o alimentar-se d'ocells i altres petits vertebrats. Alguns, com els vampirs, són hematòfags.
A causa dels costums nocturns de la majoria d'espècies i l'ancestral misteri de com podien «veure-hi» en la foscor, sovint se'ls ha considerat i encara se'ls considera sinistres criatures de la nit i, amb poques excepcions (com la Xina, on són un símbol de felicitat i prosperitat), a gran part del món els ratpenats han suscitat temor en els éssers humans al llarg de la història. A més de ser icones del cinema de terror, apareixen en molts mites i llegendes i sovint se'ls associa amb els vampirs.
- ↑ Entrada «Chiroptera» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Tudge, Colin. The Variety of Life (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-860426-2.
- ↑ Nowak, R. M. (1994). Walker's Bats of the World, The Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-4986-2
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.
Previous Page Next Page
