Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.

Responsive image


Refrany

Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys.[1] N'és un exemple: «Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos». Amb algunes lleus diferències, és sinònim de dita, proverbi i màxima.

El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament. Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un significat figurat, no pas literal. Els refranys venen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons.

Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica. Hi ha refranys de molts tipus, com per exemple: «Al maig, cada dia un raig».[2][3]

«Molts refranys catalans procedeixen del llatí o del grec, d'altres, dels textos bíblics, de filòsofs orientals í cristians, de la literatura medieval, de cobles i de rondalles populars, etc. En definitiva, de totes aquelles manifestacions que reflecteixen experiències comunes i d'un cert valor universal. El pes decisiu en la configuració de la nostra cultura, de la nostra memòria col·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de la llengua, ha motivat l'elaboració d'aquest recull general fet des de l'actualitat.»[4]

  1. «-logy». Online Etymology Dictionary. Douglas Harper. [Consulta: 7 març 2017].
  2. «Frases fetes i refranys». Govern d'Andorra. [Consulta: 19 agost 2020].
  3. Badia i Pujol, Jordi. «Hem posat deu mil refranys catalans a internet». Vilaweb, 31-01-2020. [Consulta: 19 agost 2020].
  4. Maria Conca i Martínez: Els refranys catalans, València: Tres i Quatre, 1988.

Previous Page Next Page






Refrán Spanish

Responsive image

Responsive image