El regne de Jaffna (en tàmil ஆரியச்சக்கரவர்த்தி அரசு, 1215-1619), també conegut com a Regne de Aryacakravarti, va ser un estat que va ocupar part de Sri Lanka i la capital de la qual va ser la ciutat de Jaffna, en la península homònima situada al nord de l'illa. El regne es va fundar després de la invasió de la regió per Kalinga Maga, que era oriünd de Kalinga, en l'Índia. Dominava al començament el nord, nord-oest i oest de l'illa i el 1258 va esdevenir tributari de l'Imperi Pandya, situat en l'actual Índia meridional. Va obtenir la independència el 1323, gràcies al debilitament del domini de Pandya i després de la derrota i expulsió de l'últim governador per Malik Kafur, general de l'exèrcit del Sultanat de Delhi. Durant un breu període en la primera meitat del segle xiv, el regne es va tornar l'entitat política dominant a l'illa, quan tots els altres regnes de la regió van acceptar sotmetre-se-li. No obstant això, en 1450 Jaffna va quedar dominada pel rival regne de Kotte, a conseqüència de la invasió d'un exèrcit tamil acabdillat per Chempaha Perumal, al servei de Kotte.
El regne es va sacsejar el domini de Kotte el 1467. Els monarques posteriors van concentrar els seus esforços en el desenvolupament del potencial econòmic de la regió, mitjançant l'exportació de perles i elefants i l'augment del rendiment de les terres. Durant aquesta època d'estabilitat, es van produir diverses de les més importants obres de literatura en llengua tàmil de la regió i es van construir diversos temples i edificis hindús, entre ells una acadèmia de lletres.
L'arribada de les forces colonials portugueses a l'illa de Sri Lanka el 1505 va originar diversos problemes polítics; especialment greu va ser la seva conquesta de l'estratègic estret de Palk, que permetia la comunicació de tots els regnes de l'illa amb l'Índia meridional. Al principi, molts dels regnes de la regió es van enfrontar als colons portuguesos, encara que amb el temps la regió va acabar pacificada. En 1617, Cankili II, un usurpador, va escometre a les forces portugueses; la seva derrota va precipitar la fi de la independència del regne el 1619, conseqüència de la conquesta portuguesa. Encara que posteriorment alguns rebels com Migapulle Arachchi van intentar recuperar la possessió del regne, les rebel·lions van ser successivament aixafades.