La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.[1][2]
El detonant de la revolta va ser la imposició d'una contribució de guerra, les quinzenades. Aquest nou impost era abusiu i els pagesos que no el podien pagar s'exposaven a represàlies per part dels soldats que realitzaven els cobraments. Aquestes accions van desencadenar una sèrie d'emboscades i atacs contra els borbònics per part dels sometents d'una gran part de pobles de la Catalunya interior.
Per combatre aquesta insurrecció el duc de Pòpuli ordenaria l'ús del terror per reprimir els ciutadans que s'havien aixecat en armes, sovint cremant pobles sencers. Per escapar-se'n, els pagesos acabarien fugint als boscos, provocant una reducció dràstica dels ingressos a les arques borbòniques.[3]