Richard Feynman

Richard Feynman

(1984)
Biografia
Naixement	11 maig 1918 Far Rockaway (Nova York)
Mort	15 febrer 1988 (69 anys) Centre Mèdic Ronald Reagan, UCLA (Califòrnia)
Causa de mort	càncer abdominal
Sepultura	Mountain View Cemetery and Mausoleum, FOUNDERS-4390-11 34° 11′ 12″ N, 118° 08′ 49″ O / 34.18663°N,118.14681°O / 34.18663; -118.14681
Residència	Far Rockaway (1918–1935) Los Alamos Altadena
Religió	Ateu
Formació	Universitat de Princeton - doctorat (1939–1942) Institut de Tecnologia de Massachusetts - grau universitari (1935–1939) Far Rockaway High School (1931–1935)
Tesi acadèmica	The principle of least action in quantum mechanics  (1942 )
Director de tesi	John Archibald Wheeler
Activitat
Camp de treball	Electrodinàmica quàntica, física de partícules i física
Ocupació	físic, percussionista, físic teòric, divulgador científic, polític, professor d'universitat, inventor, escriptor, físic quàntic, autor
Ocupador	Institut Tecnològic de Califòrnia (1950–1988) Universitat Cornell (1945–1950) Projecte Manhattan (1941–1945)
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1965–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units) (1954–) American Physical Society Associació americana per l'avanç de la ciència
Professors	Abram Bader
Alumnes	Robert Barro i William Daniel Hillis
Influències	Paul Dirac
Nom de ploma	Ofey
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables Teoria de l'absorbidor de Wheeler-Feynman Parametrització de Feynman Tauler de Feynman Punt de Feynman Aspersor invers de Feynman Notació de Feynman Interpretació de Feynman-Stueckelberg Fórmula de Bethe-Feynmann Diagrama de Feynman Teorema de Hellmann-Feynman Fórmula de Feynman-Kac (1964) The Feynman Lectures on Physics (1965) The Character of Physical Law (1974) Cargo Cult Science (1985) Surely You're Joking, Mr. Feynman!
Estudiant doctoral	George Zweig, Thomas Curtright, Michel Baranger, Albert Hibbs, Laurie Brown, Howard Arthur Kabakow (en) , Philip Moss Platzman (en) , Marvin Chester, Koichi Mano (en) , Michael Cohen (en) , Sam M. Berman (en) , Frank Lee Vernon, Jr. (en) , Willard Henry Wells (en) , Carl Iddings (en) , Henry Hoyt Hilton (en) , Giovanni Rossi Lomanitz, Finn Ravndal, Elisha R. Huggins (en) , Steven Kenneth Kauffmann (en) , James Maxwell Bardeen i Frank Edward Barnes (en)
Família
Cònjuge	Arline Greenbaum (Q108422010) (1942-†1945) Mary Louise Bell (1952-1956) Gweneth Howarth (1960-1988)
Fills	Michelle Feynman, filla adoptiva
Pares	Melville Arthur Feynman   i Lucille Phillips
Germans	Joan Feynman
Premis
(1979)  Medalla Nacional de Ciència (1973)  Medalla d'Or Niels Bohr (1972)  Medalla Oersted (8 abril 1965)  Membre estranger de la Royal Society (1965)  Premi Nobel de Física (1962)  Premi Ernest Orlando Lawrence (1954)  Premi Albert Einstein (1939)  Putnam Fellow  membre de l'American Physical Society
Signatura
Lloc web	richardfeynman.com

Richard Feynman (anglès: Richard Phillips Feynman) (pronunciació en : /ˈfaɪnmən/) (Far Rockaway, 11 de maig de 1918 - Centre Mèdic Ronald Reagan, UCLA, 15 de febrer de 1988) fou un físic estatunidenc, considerat com un dels més importants del segle xx. El seu treball en electrodinàmica quàntica li va valer el Premi Nobel de Física l'any 1965 compartit amb els físics nord-americà Julian Schwinger i japonès Sin-Itiro Tomonaga.^[1]

Feynman era i segueix sent una figura popular no només per la seva habilitat com a conferenciant i professor sinó també per la seva excentricitat i esperit lliure mostrats en llibres com: Surely You're Joking, Mr. Feynman! (Deu estar de broma, Sr. Feynman!)^[2] i d'altres de gran èxit. A més de la seva carrera acadèmica, Feynman va ser un professor admirat i un talentós músic amateur. En la seva carrera també va col·laborar en el Projecte Manhattan, en què es va desenvolupar la bomba atòmica americana. Durant aquell temps Feynman va estar a càrrec de la divisió de càlcul del projecte i va aconseguir construir un sistema de càlcul massiu a partir de màquines IBM. Al llarg d'aquest període, també va estar encarregat de supervisar la seguretat de les plantes d'enriquiment d'urani.

Entre 1950 i 1988, Feynman va treballar a l'Institut Tecnològic de Califòrnia, Caltech, en el lloc de Richard Chase Toleman Professor of Theoretical Physics, encarregat de l'ensenyament de física teòrica.

Al llarg de la seva vida, Feynman va rebre nombrosos premis, incloent el Premi Albert Einstein (Princeton, 1954) i el Premi Lawrence (1962). També va ser membre de la Societat Americana de Física, de l'associació americana per al progrés de la ciència, la National Academy of Sciences, i va ser elegit com a membre estranger de la Royal Society el 1965. Feynman també és considerat com una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar la realització futura dels ordinadors quàntics.

Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules atòmiques en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps.