Malaltia objecte | hepatopatia, síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia i cirrosi hepàtica |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | rifamicina |
Codi ATC | D06AX11 i A07AA11 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C43H51N3O11 |
Massa molecular | 785,89 g·mol−1 |
Identificadors | |
Número CAS | 80621-81-4 |
PubChem (CID) | 6436173 |
DrugBank | DB01220 |
ChemSpider | 10482302 |
UNII | L36O5T016N |
KEGG | D02554 |
ChEBI | 75246 |
ChEMBL | CHEMBL1617 |
PDB ligand ID | RXM |
AEPQ | 100.111.624 |
La rifaximina és un antibiòtic semisintètic derivat de la rifampicina amb un ampli espectre antibiòtic contra bacteris grampositius i gramnegatius aeròbics i anaeròbies. En ser administrat per via oral l'absorció intestinal és menyspreable (<0,4%) per la qual cosa s'utilitza per a tractaments localitzats al tracte intestinal. S'empra en la medicina humana per al tractament de malalties intestinals com ara el sobrecreixement bacterià de l'intestí prim, la síndrome de l'intestí irritable, encefalopatia hepàtica, colitis ulcerosa, malaltia diverticular, diverticulitis aguda i la colitis pseudomembranosa.
El mecanisme d'acció consisteix en inhibir la síntesi de l'ARN bacterià, dificultant així la multiplicació de l'agent infecciós, en bacteris susceptibles en unir-se a l'enzim ARN polimerasa. Aquesta unió bloqueja la translocació, que atura la transcripció. [1] Es comercialitza a Espanya com a Spiraxin.[2]
A part del seu efecte bactericida i bacteriostàtic, la rifampicina produeix altres efectes sobre la microbiota intestinal, com ara la disminució de la resposta inflamatòria intestinal inhibint l'activació del factor nuclear (NF)-κB via el receptor X de pregà (PXR) i reduint la expressió de les citocines inflamatòries interleucina (IL)-1B i el factor de necrosi tumoral alfa (TNFα).[3]