Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Riu Ruzizi
| ||||
| Tipus | riu internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Localització | llac Kivu | |||
| Final | ||||
| Localització | Llac Tanganyika | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Congo | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 950 m | |||
| Dimensió | 117 ( ) km | |||
| Travessa | Burundi, República Democràtica del Congo i Ruanda | |||
| Espai Ramsar | ||||
El Ruzizi o Rusizi és un riu, afluent del riu Congo, que té una llargada de 117 km i un cabal mitjà de 100 m³/s,[1] que neix al Llac Kivu fins al Llac Tanganyika a l'Àfrica central. Davalla en total des d'una altitud 1500 m als 770 m.[2] El pendent més fort es troba als 40 km inicials del seu curs i és allà on s'han instal·lat centrals hidroelèctriques. Arriba al llac Tanganyika formant un delta.[2]
El Ruzizi és un riu de formació recent (fa uns 10.000 anys) i es va originar per fenòmens vulcànics associats amb aixecament de les Muntanyes Virunga.
Aquest riu fa frontera entre Ruanda,a l'est, i la República Democràtica del Congo, a l'oest. Més avall del seu curs forma una part de la frontera entre la República Democràtica del Congo i l'estat de Burundi [2]
Al segle xix els exploradors britànics com Richard Francis Burton i John Hanning Speke, desconeixedors de la direcció del curs del riu Ruzizi, creien que el riu es dirigia cap al Nil Blanc. David Livingstone i Henry Morton Stanley van descobrir que aquesta no era la direcció.[3]
- ↑ Felton, Anna A.; Russell, James M.; Cohen, Andrew S.; Baker, Mark E.; Chesley, John T.; Lezzar, Kiram E.; McGlue, Michael M.; Pigati, Jeffrey S.; Quade, Jay «Paleolimnological Evidence for the Onset and Termination of Glacial Aridity from Lake Tanganyika, Tropical East Africa». Palaeogeography Palaeoclimatology Palaeoecology, 252, 3–4, 2007, pàg. 405. DOI: 10.1016/j.palaeo.2007.04.003.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Google Maps». Google, 2013. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ Ondaatje, Christoper. Journey to the Source of the Nile. Toronto: Harper Collins, 1998, p. 166. ISBN 0-00-200019-9.
Previous Page Next Page
