Ronald Aylmer Fisher

Sir
Ronald Aylmer Fisher

Biografia
Naixement	17 febrer 1890 East Finchley (Anglaterra)
Mort	29 juliol 1962 (72 anys) Adelaida (Austràlia)
Causa de mort	càncer colorectal
Sepultura	St Peter's Cathedral 34° 54′ 46″ S, 138° 35′ 53″ E / 34.91289°S,138.598°E / -34.91289; 138.598
68è President de la Royal Statistical Society
1952 – 1954 ← Austin Bradford Hill – William Piercy, 1st Baron Piercy (en)  →
Dades personals
Residència	Austràlia (1959–) Regne Unit
Religió	Església d'Anglaterra i anglicanisme
Formació	Universitat de Cambridge (1909–1912) Harrow School (1904–1909) Gonville and Caius College
Director de tesi	James Jeans i F. J. M. Stratton
Activitat
Camp de treball	Estadística i genètica
Ocupació	matemàtic, astrònom, estadístic, genetista, biòleg
Ocupador	Universitat d'Adelaide (1959–1962) Universitat de Cambridge (1943–1959) University College de Londres (1933–1943) Estació Experimental de Rothamsted (1919–1933) Rugby School (1915–1919)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1948–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Societat Filosòfica Americana Royal Society Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Royal Statistical Society
Alumnes	George Snedecor
Obra
Estudiant doctoral	Mary Frances Lyon, Calyampudi Radhakrishna Rao, Joseph Oscar Irwin, John Henry Bennett, Walter Bodmer, David J. Finney, Joseph Oscar Irwin, Alan Robert George Owen (en) i John Henry Bennett
Altres
Títol	Knight Bachelor
Cònjuge	Ruth Eileen Guinness (1917–)
Fills	George Fisher Fisher
Premis
(1958)  Medalla Darwin-Wallace (1955)  Medalla Copley (1953)  Croonian Medal and Lecture (1948)  Medalla Darwin (1946)  Medalla Guy d'Or (1938)  Medalla de la Royal Society  Membre de la Royal Society  doctor honoris causa per la Universitat de Calcuta  Knight Bachelor

Ronald Aylmer Fisher, FRS^[1] (Londres (Regne Unit) 17 de febrer del 1890 - Adelaida (Austràlia) 29 de juliol del 1962) va ser un científic, matemàtic, estadístic, biòleg evolutiu i genetista anglès.^[2][3]

Pel seu treball en estadística, se l'ha descrit com "un geni que gairebé sol va crear les bases de la ciència estadística moderna".^[4] i "la xifra més important de l'estadística del segle XX".^[5] En genètica, el seu treball va utilitzar matemàtiques per combinar la genètica mendeliana i la selecció natural; això va contribuir al ressorgiment del darwinisme a la revisió de principis del segle xx de la teoria de l'evolució coneguda com a síntesi moderna. Per les seves contribucions a la biologia, Fisher ha estat anomenat "el més gran dels successors de Darwin".^[6]

Realitzà molts avenços en l'estadística, un dels més importants dels quals va ser la inferència estadística, que desenvolupà el 1920. El 1958, va ser distingit per la Societat Linneana de Londres amb la Medalla Darwin-Wallace. La idea de l'efecte additiu dels gens en l'herència genètica no es va realitzar fins al seu treball de 1918, "La correlació entre els parents sobre la suposició de l'herència mendeliana".^[7]