Rudolf Virchow |
|
Naixement | (de) Rudolf Ludwig Karl Virchow 13 octubre 1821 Świdwin (Regne de Prússia) |
---|
Mort | 5 setembre 1902 (80 anys) Berlín (Imperi Alemany)
|
---|
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
---|
Sepultura | antic cementiri de sant Mateu |
---|
|
Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany |
---|
|
|
|
Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Würzburg |
---|
Director de tesi | Johannes Peter Müller i Robert Froriep |
---|
|
Camp de treball | Biologia cel·lular i medicina |
---|
Lloc de treball | Berlín |
---|
Ocupació | biòleg, metge, polític, professor d'universitat, patòleg, paleoantropòleg, acadèmic, arqueòleg, prehistoriador, antropòleg, paleontòleg, escriptor |
---|
Ocupador | Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín Charité |
---|
Partit | Partit de Mentalitat Lliure Alemany |
---|
Membre de | |
---|
Alumnes | Eduard Hitzig, Edwin Klebs, Alfredo Kanthack i Friedrich Daniel von Recklinghausen |
---|
|
Estudiant doctoral | Friedrich Daniel von Recklinghausen, Eduard von Rindfleisch, Robert Koch i Edwin Klebs |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Fills | Hans Virchow, Anna Emilie Adele Virchow, Ernst Oswald Virchow |
---|
Pare | Karl Christian Siegfried Virchow |
---|
|
|
Signatura |
|
|
Rudolf Ludwig Karl Virchow (13 d'octubre de 1821, Schievelbein, Pomerània, Prússia - 5 de setembre de 1902, Berlín),[1] fou un metge prussià considerat com un dels més prominents patòlegs del segle xix. A més de la seva tasca científica, també és reconegut com a estadista alemany, en haver ocupat diversos càrrecs públics.
Fou pioner del concepte modern del procés patològic en presentar la seva teoria cel·lular, en la que explicava els efectes de les malalties en els òrgans i teixits del cos. Emfatitzant que les malalties sorgeixen no en els òrgans o teixits en general, sinó, de forma primària en cèl·lules individuals. Gràcies al qual encunyà el terme "Omnis cellula ex cellula" (cada cèl·lula és derivada d'una altra cèl·lula ja existent).
Fou candidat el 1902 al Premi Nobel de Medicina i Fisiologia, juntament amb l'espanyol Santiago Ramón y Cajal; essent aquest últim el guanyador. A més fou el guanyador de la Medalla Copley el 1892.
- ↑ Asimov, Isaac. «Virchhow, Rudolph». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 325. ISBN 8429270043.