Model TCP/IP per capes |
---|
Xarxes informàtiques |
SHA-3 (Secure Hash Algorithm 3) és l'últim membre de la família d'estàndards Secure Hash Algorithm, publicat pel NIST el 5 d'agost de 2015.[1][2][3] Encara que forma part de la mateixa sèrie d'estàndards, SHA-3 és internament diferent de l'estructura semblant a MD5 de SHA-1 i SHA-2.
SHA-3 és un subconjunt de la família primitiva criptogràfica més àmplia Keccak (/ˈkɛtʃæk/ o /ˈkɛtʃɑːk/),[4][5] dissenyada per Guido Bertoni, Joan Daemen, Michaël Peeters, i Gilles Van Assche, basat en RadioGatún. Els autors de Keccak han proposat usos addicionals per a la funció, no (encara) estandarditzats pel NIST, incloent un xifrat de flux, un sistema de xifratge autenticat, un esquema de hash "arbre" per a un hash més ràpid en determinades arquitectures,[6][7] i xifratge AEAD. Keyak i Ketje.[8][9]
Keccak es basa en un nou enfocament anomenat construcció d'esponges.[10] La construcció de l'esponja es basa en una funció aleatòria àmplia o permutació aleatòria, i permet introduir ("absorbir" en terminologia de l'esponja) qualsevol quantitat de dades i emetre ("prémer") qualsevol quantitat de dades, alhora que actua com una funció pseudoaleatoria pel que fa a totes les entrades anteriors. Això comporta una gran flexibilitat.
Actualment, el NIST no té previst retirar SHA-2 ni eliminar-lo de l'estàndard Secure Hash revisat. L'objectiu de SHA-3 és que es pugui substituir directament per SHA-2 a les aplicacions actuals si cal, i millorar significativament la robustesa del conjunt d'eines d'algorisme hash del NIST.[11]
Per a mides de missatges petites, els creadors dels algorismes Keccak i de les funcions SHA-3 suggereixen utilitzar la funció més ràpida KangarooTwelve amb paràmetres ajustats i un nou mode hashing d'arbre sense sobrecàrrega addicional.