STS-41-C

STS-41-C

Tipus de missió	vol espacial tripulat
Operador	NASA
Núm. SATCAT	14897
Durada de la missió	6 dies, 23 hores, 40 minuts i 7 segons
Distància viatjada	4.620.000 km
Propietats de la nau
Nau espacial	Transbordador espacial Challenger
Fabricant	Rockwell International
Massa	115.328 kg 89.346 kg 15.345 kg
Tripulació
D'esquerra a dreta: Crippen, Hart, van Hoften, Nelson, Scobee
Membres Robert Crippen (comandant) Francis Richard Scobee (pilot del transbordador espacial) Terry J. Hart (especialista 1) James van Hoften (especialista 2) George Nelson (especialista 3)
EVAs	2
Durada EVAs	10 hores, 6 minuts
Inici de la missió
Llançament espacial Data 6 abril 1984 Lloc plataforma de llançament 39A, complex de llançament 39
Fi de la missió
Aterratge Data 13 abril 1984 Lloc Base de la Força Aèria Edwards
Activitat orbital  Tipus d'òrbita òrbita terrestre baixa Periàpside 222 km Apoàpside 468 km Inclinació 28,5 ° Període 91,4 min Època 8 abril 1984 Òrbites realitzades 108
Programa del transbordador espacial ← STS-41-B STS-41-D →

STS-41-C va ser l'11a missió del Transbordador Espacial de la NASA, i la 5a del Transbordador Espacial Challenger. El llançament, que va tenir lloc el 6 d'abril de 1984, va marcar la primera trajectòria d'ascens directe per a una missió del transbordador. Durant la missió, la tripulació del Challenger va capturar i reparar el satèl·lit avariat Solar Maximum Mission ("Solar Max"), i es va desplegar l'aparell experimental Long Duration Exposure Facility (LDEF). STS-41-C es va estendre un dia a causa de problemes de captura del satèl·lit Solar Max, i l'aterratge va tenir lloc el 13 d'abril a l'Edwards Air Force Base, en lloc del Kennedy Space Center com s'havia planejat. El vol va ser originalment ennumerat STS-13.^[1][2]