Saltiri (llibre)

Per a altres significats, vegeu «Saltiri».

El saltiri o psalteri és un llibre que conté versions del Llibre dels Salms.^[1]

A partir del segle vii van proliferar els saltiris o breviaris com a exemple de devoció entre les classes altes, al mateix temps que guiaven les oracions familiars. Els llibres, en llatí, estaven extensament il·luminats amb miniatures i podien contenir, a part dels salms, altres aspectes de la fe cristiana com a complement.^[2] Entre els més antics, hi ha el saltiri d'Ingeborg (1157-1237), l'esposa del rei francès Felip August o el de Blanca de Castella, cap a l'any 1235.^[3] Al principi del segle xiv la nissaga dels Bassa va introduir a Catalunya la pintura italogòtica i va realitzar el llibre d'hores de Maria de Navarra i acabar les miniatures de l'anomenat Saltiri anglocatalà, inacabat des del segle xiii.^[4][5] De la mateixa època data el saltiri de fra Romeu Sabruguera, un dels primers traduït al català des de l'occità i que va influenciar altres saltiris medievals.^[6]

La divisió dels salms en moments del dia va estar a l'origen de la posterior litúrgia de les hores, amb els seus llibres associats, que a l'edat mitjana tardana van desplaçar els saltiris com a llibre litúrgic per excel·lència.