Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Samuel de Champlain
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Samuel Champlain c. 13 agost 1567  Hiers-Brouage (França) | ||
| Mort | 25 desembre 1635 (68 anys) Ciutat de Quebec (Canadà) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Ciutat de Quebec | ||
Governor of New France (en)  | |||
| 1r març 1633 – 25 desembre 1635 ← Émery de Caen – Marc-Antoine Bras-De-Fer de Chateaufort (en) → Nomenat per: Lluís XIII de França | |||
| Governor of New France (en) | |||
| agost 1626 – 22 juliol 1629 ← Émery de Caen – Lewis Kirke (en) → Nomenat per: Lluís XIII de França | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Pare de Nova França | ||
| Nacionalitat |  Regne de França | ||
| Religió | Catolicisme | ||
| Es coneix per | Explorador de Nova França i fundador de la Ciutat de Quebec | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Navegant, cartògraf, dibuixant, soldat, explorador, geògraf, etnògraf, diplomàtic i cronista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Hélène Boullé | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura .svg) | |||
  | |||
Samuel de Champlain (IPA: [samɥɛl də ʃɑ̃plɛ̃]; nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574[1] - Ciutat de Quebec, Nova França, 25 de desembre de 1635) fou un explorador, geògraf, cartògraf, soldat i diplomàtic francès. Conegut com el Pare de Nova França, va fundar la Ciutat de Quebec el 3 de juliol de 1608,[2] que es va convertir en el centre de la colònia francesa del Canadà.[3] És important en la història del Canadà perquè va fer el primer mapa precís de la costa, el qual va ajudar a establir nous assentaments.
Nascut en una família de mariners, Champlain inicià de ben jove l'exploració de l'Amèrica del Nord el 1603, sota el guiatge de François Gravé du Pont i al servei d'Aymar de Chaste, governador de Dieppe, que tenia en aquell moment el monopoli per explotar la incipient indústria de pells a Nova França.[4][5] Entre 1604 i 1607 Champlain participà en l'exploració i colonització del primer assentament permanent europeu al nord de Florida, Port-Royal, Acàdia, actualment Nova Escòcia (1605). Posteriorment, el 3 de juliol de 1608, va fundar la localitat que va donar lloc a l'actual Ciutat de Quebec,[2][6] Champlain fou el primer europeu a explorar i descriure la regió dels Grans Llacs mitjançant viatges, després dels quals elaborà nombrosos mapes i diaris de les seves observacions i converses amb els indígenes i francesos que vivien amb ells. Va establir bones relacions amb els montagnais, i posteriorment amb altres pobles situats més a l'oest, a la regió del riu Ottawa, el llac Nipissing o la badia Georgian, amb algonquins i hurons, i acordà donar-los suport en les seves guerres contra els iroquesos.
El 1620 Lluís XIII de França encarregà a Champlain finalitzar l'exploració i tornar a Quebec per dedicar-se a l'administració del país. En tots els aspectes, tret de la manca del títol formal, Samuel de Champlain serví com a Governador de Nova França, un títol que no estava oficialment a la seva disposició degut a la seva condició no aristocràtica.[7] Durant el seu mandat fundà diverses companyies comercials que enviaren mercaderies, principalment pells, a França, i dirigí el creixement de la colònia al llarg de la vall del riu Sant Llorenç fins a la seva mort, el 1635. Les seves restes van ser dipositades a l'església de la ciutat de Quebec, destruïda per un incendi cinc anys més tard, el 1640. Actualment no es coneix la situació de les despulles, tot i que se suposen properes a l'actual Catedral de Notre-Dame de Quebec.
Ençà el segle xviii Champlain és recordat com el "Pare de Nova França" i "Pare d'Acàdia" i són nombrosos els indrets de tota Amèrica del Nord que duen el seu nom, des de carrers fins a rius i llacs. El més important d'aquests memorials és el llac Champlain, situat a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. El 1609 dirigí una expedició aigües amunt pel riu Richelieu i explorà un llarg i estret llac situat entre les muntanyes Green, a l'actual estat de Vermont, i les muntanyes Adirondack, a l'actual estat de Nova York. Batejà el llac amb el seu nom en ser el primer europeu a cartografiar-lo i descriure'l.
- ↑ (francès) Journal le Soleil, 15 d'abril de 2012, pàg.2;
(francès) Champlain (de), Samuel, registre actualitzat el 5 de maig de 2012; amb referències. Nota: L'acte del baptisme no conté informació sobre l'edat de Samuel, ni la seva data o lloc de naixement. - ↑ 2,0 2,1 Litalien, Raymonde; Roth, Käthe; Vaugeois, Denis. Champlain: the birth of French America (en anglès). McGill-Queen's Press, 2004, pàg.146. ISBN 0773528504.
- ↑ Richter, Daniel. Before the Revolution : America's ancient pasts (en anglès). Cambridge, Mass.: Belknap Press, 2011, p. 130-135. ISBN 0674072367.
- ↑ d'Avignon (Davignon), Mathieu. Les Presses de l'Université Laval (PUL). Champlain et les fondateurs oubliés, les figures du père et le mythe de la fondation (en francès), 2008, p. 558. ISBN 2-7637-8644-5. Nota: Mathieu d'Avignon (PhD) és un historiador consultor i investigador afiliat al Grup d'Investigació sobre la història de la Universitat de Quebec a Chicoutimi. Té un doctorat en història per la Universitat Laval el 2006. Prepara una reimpressió completa, en francès modern, dels llibres de viatges de Champlain, a Nova França. — El llibre descrit aquí és un resum de la tesi doctoral de Mathieu d'Avignon, que va escriure que el veritable mentor de Champlain a Nord-amèrica, des del principio (1603), va ser François Gravé Du Pont…
- ↑ (francès) Denis Vaugeois (durant el «123e congrès du comtié des travaux historiques et scientifiques» (CTHS) a Quebec, 2 de juny de 2008). Champlain et Dupont Gravé en contexte.
- ↑ gràcies a Pierre Dugua de Mons, que va finançar totalment, amb pèrdues i tot, els primers anys dels assentaments francesos a Amèrica del Nord.
- ↑ Alguns diuen que el rei de França el va fer el seu "geògraf reial", però no està comprovat i sols pot procedir dels llibres de Marc Lescarbot: Champlain mai va emprar aquell títol. L'honorífic «de» sols fou afegit al seu nom a partir de 1610, quan ja era conegut, just després que el seu mecenes, el rei Enric IV, fos assassinat. Aquest ús per un no-noble va ser tolerat, per la qual cosa va anar millorant la seva posició a la Cort durant la llarga regència de Lluís XIII (que sols tenia vuit anys a la mort de son pare). Champlain va rebre el títol oficial de "tinent" (representant adjunt) de qualsevol noble quan fos designat virrei de Nova França, sent el primer Pierre Dugua de Mons. Des de 1629 Champlain fou nomenat "comandant", sota l'autoritat del Primer Ministre Richelieu. Va ser el successor de Champlain, Charles Jacques Huault de Montmagny, el primer en ser nomenat formalment com a governador de Nova França, quan es traslladà a la ciutat de Quebec el 1636, i es convertí en el primer noble en viure-hi.
Previous Page Next Page
