Biografia | |
---|---|
Naixement | Samuel Champlain c. 13 agost 1567 Hiers-Brouage (França) |
Mort | 25 desembre 1635 (68 anys) Ciutat de Quebec (Canadà) |
Causa de mort | accident vascular cerebral |
Sepultura | Ciutat de Quebec |
Governor of New France (en) | |
1r març 1633 – 25 desembre 1635 ← Émery de Caen – Marc-Antoine Bras-De-Fer de Chateaufort (en) → Nomenat per: Lluís XIII de França | |
Governor of New France (en) | |
agost 1626 – 22 juliol 1629 ← Émery de Caen – Lewis Kirke (en) → Nomenat per: Lluís XIII de França | |
Dades personals | |
Altres noms | Pare de Nova França |
Nacionalitat | Regne de França |
Religió | Catolicisme |
Es coneix per | Explorador de Nova França i fundador de la Ciutat de Quebec |
Activitat | |
Ocupació | Navegant, cartògraf, dibuixant, soldat, explorador, geògraf, etnògraf, diplomàtic i cronista |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Hélène Boullé |
Premis | |
| |
Samuel de Champlain (IPA: [samɥɛl də ʃɑ̃plɛ̃]; nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574[1] - Ciutat de Quebec, Nova França, 25 de desembre de 1635) fou un explorador, geògraf, cartògraf, soldat i diplomàtic francès. Conegut com el Pare de Nova França, va fundar la Ciutat de Quebec el 3 de juliol de 1608,[2] que es va convertir en el centre de la colònia francesa del Canadà.[3] És important en la història del Canadà perquè va fer el primer mapa precís de la costa, el qual va ajudar a establir nous assentaments.
Nascut en una família de mariners, Champlain inicià de ben jove l'exploració de l'Amèrica del Nord el 1603, sota el guiatge de François Gravé du Pont i al servei d'Aymar de Chaste, governador de Dieppe, que tenia en aquell moment el monopoli per explotar la incipient indústria de pells a Nova França.[4][5] Entre 1604 i 1607 Champlain participà en l'exploració i colonització del primer assentament permanent europeu al nord de Florida, Port-Royal, Acàdia, actualment Nova Escòcia (1605). Posteriorment, el 3 de juliol de 1608, va fundar la localitat que va donar lloc a l'actual Ciutat de Quebec,[2][6] Champlain fou el primer europeu a explorar i descriure la regió dels Grans Llacs mitjançant viatges, després dels quals elaborà nombrosos mapes i diaris de les seves observacions i converses amb els indígenes i francesos que vivien amb ells. Va establir bones relacions amb els montagnais, i posteriorment amb altres pobles situats més a l'oest, a la regió del riu Ottawa, el llac Nipissing o la badia Georgian, amb algonquins i hurons, i acordà donar-los suport en les seves guerres contra els iroquesos.
El 1620 Lluís XIII de França encarregà a Champlain finalitzar l'exploració i tornar a Quebec per dedicar-se a l'administració del país. En tots els aspectes, tret de la manca del títol formal, Samuel de Champlain serví com a Governador de Nova França, un títol que no estava oficialment a la seva disposició degut a la seva condició no aristocràtica.[7] Durant el seu mandat fundà diverses companyies comercials que enviaren mercaderies, principalment pells, a França, i dirigí el creixement de la colònia al llarg de la vall del riu Sant Llorenç fins a la seva mort, el 1635. Les seves restes van ser dipositades a l'església de la ciutat de Quebec, destruïda per un incendi cinc anys més tard, el 1640. Actualment no es coneix la situació de les despulles, tot i que se suposen properes a l'actual Catedral de Notre-Dame de Quebec.
Ençà el segle xviii Champlain és recordat com el "Pare de Nova França" i "Pare d'Acàdia" i són nombrosos els indrets de tota Amèrica del Nord que duen el seu nom, des de carrers fins a rius i llacs. El més important d'aquests memorials és el llac Champlain, situat a la frontera entre els Estats Units i el Canadà. El 1609 dirigí una expedició aigües amunt pel riu Richelieu i explorà un llarg i estret llac situat entre les muntanyes Green, a l'actual estat de Vermont, i les muntanyes Adirondack, a l'actual estat de Nova York. Batejà el llac amb el seu nom en ser el primer europeu a cartografiar-lo i descriure'l.