Our website is made possible by displaying online advertisements to our visitors.
Please consider supporting us by disabling your ad blocker.
Santa Cena
|
Aquest article tracta sobre el relat bíblic. Vegeu-ne altres significats a «L'Últim Sopar (desambiguació)». |
| ||||
| ||||
| Tipus | tema artístic banquet gospel episode (en)   | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | vida de Jesús al Nou Testament i misteris lluminosos | |||
| Localització | Cenacle (Israel) | |||
| Participant | ||||
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg)
La Santa Cena o Última Cena[1] és l'àpat final que, als relats evangèlics, Jesús va compartir amb els seus apòstols a Jerusalem abans de la seva crucifixió.[2] L'Últim Sopar és commemorat pels cristians especialment el Dijous Sant.[3] L'Últim Sopar proporciona la base bíblica de la institució de l'Eucaristia.[4] Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.
La Primera Epístola als Corintis conté la menció més antiga coneguda de l'Últim Sopar. Els quatre evangelis canònics afirmen que l'Última Cena va tenir lloc la setmana de Pasqua, dies després de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, i abans que Jesús fos crucificat el Divendres Sant.[5] [6] Durant l'àpat, Jesús prediu la seva traïció per part d'un dels apòstols presents, i que abans de l'endemà al matí, Pere negarà tres vegades haver-lo conegut.[5] [6]
Els tres evangelis sinòptics i la primera epístola als Corintis recullen el relat de la institució de l'Eucaristia en què Jesús pren el pa, el parteix i el lliura als presents dient: "Aquest és el meu cos que us dono".[5] [6] L'evangeli de Joan explica que Jesús renta els peus dels apòstols[7] i els dona el nou manament "d'estimar-se els uns als altres com jo us he estimat",[8] i inclou el detallat Discurs de comiat de Jesús, que anomena als apòstols que segueixen els seus ensenyaments "amics i no criats", ja que els prepara per a la seva marxa.[9] [10] [11]
Alguns estudiosos han considerat l'Últim Sopar com la font de les primeres tradicions eucarístiques cristianes.[12] [13] [14] [15] [16] [17] Altres veuen el relat de l'Últim Sopar com a derivat de la pràctica eucarística del segle I tal com va descriure Pau a mitjans dels anys 50. [13] [18] [19] [20]
- ↑ «cena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
«cena» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cena». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. - ↑ Cross i Livingstone, 2005, p. 958, Last Supper.
- ↑ Windsor i Hughes, 1990, p. 64.
- ↑ Hazen, 2002, p. 34.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Evans, 2003, p. 465–477.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Fahlbusch, 2005, p. 52–56.
- ↑ John 13:1–15
- ↑ John 13:33–35
- ↑ John 14–17
- ↑ Cross i Livingstone, 2005, p. 570, Eucharist.
- ↑ Kruse, 2004, p. 103.
- ↑ Bromiley, 1979, p. 164.
- ↑ 13,0 13,1 Wainwright i Tucker, 2006.
- ↑ Marshall, 2006, p. 33.
- ↑ Jeremias, 1966, p. 51–62.
- ↑ Meier, 1991, p. 302–309.
- ↑ Pitre, 2011.
- ↑ Funk, 1998, p. 1–40, Intruduction.
- ↑ Bultmann, 1963.
- ↑ Bultmann, 1958.
Previous Page Next Page
