Seu vacant

Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant'^[1]) és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada. És la conseqüència de la mort, la destitució o el trasllat d'un bisbe. Quan es tracta de la mort del bisbe de Roma, el papa, el Col·legi Cardenalici només pot organitzar els afers corrents: «Sede romana vacante aut prorsus impedita, nihil innovetur in Ecclesiae universae regimine» o en català: «Quan la seu de Roma és vacant o totalment impedida, res no serà canviat en el govern de l'Església universal».^[2] Els decrets decidits durant la vacança han de ser confirmats després, quan un successor ha estat nominat.

Quan es tracta d'una seu episcopal ordinària, s'apliquen els cànons 416 a 430.^[3] La seu és vacant quan el bisbe diocesà ha mort, quan ha renunciat i el papa ho ha acceptat, quan ha estat traslladat o quan ha estat destituït.^[4] Fins que un successor sigui nomenat, el coadjutor o el vicari s'ocupen dels afers corrents.