Shugendo

El Shugendo (en japonès: 修験道) és una pràctica amb una tradició mística - espiritual originada al Japó prefeudal, on la il·luminació era equiparable amb l'assoliment de la unitat dels kami (神). No ha de ser confós amb una religió o una secta Budista sincrètica.

Aquesta percepció de «despertar» per l'experiència es va obtenir a través de la comprensió de les relacions entre l'home i la natura, centrat en l'ascetisme -la pràctica de viure en les muntanyes-. L'enfocament o la meta del Shugendo és el desenvolupament de l'experiència, el poder espiritual, la pau i el contacte amb la felicitat immanent. Amb els rerefons dels cultes de les muntanyes, el Shugendo incorpora creences o filosofies de l'antic xintoisme i de l'animisme popular, i també del taoisme i el budisme esotèric arribats al Japó des de la Xina. L'asceta i místic del segle vii, En no Gyōja, és considerat usualment com el primer organitzador del Shugendo com una doctrina. Shugendo literalment significa «la via dels poders» o «el camí de l'entrenament i la prova» o «el camí al poder espiritual mitjançant la disciplina» entre d'altres.^[1]