Sofre natiu | |
---|---|
Sofre (groc) amb aragonita i celestina | |
Fórmula química | S₈ |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.CC.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.CC.05 |
Dana | 1.3.5.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,468Å; b = 12,870Å; c = 24,49Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 70 |
Color | groc, groc sofre, groc verdós o marronós, taronja, blanc |
Macles | rares en {101}{011}{110}. |
Exfoliació | imperfecta - imperfecta en {001}, {110} i {111}.* |
Fractura | irregular, desigual, concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 1,5 a 2,5 |
Lluïssor | resinosa, greixosa |
Color de la ratlla | incolor |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,07 g/cm³ (mesurada); 2,076 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,958 nβ = 2,038 nγ = 2,245 |
Birefringència | δ = 0,287 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
Dispersió òptica | relativament dèbil r<v |
Impureses comunes | Se, Te |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | S |
Referències | [1] |
El sofre és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup del sofre. El nom prové de l'anglès, introduït cap al 1390; també es coneixia com a brimstone. Theophrastus (300 aC) va escriure μαλώδης referint-se al sofre. Caley i Richards (1956) van fer una anàlisi i traducció de Περι Λιθον (Peri Lithon) i van suggerir que μηλώδης podia significar groc codony. És un polimorf de la rosickýita i del sofre-β.[1]